Resultats de la cerca

Membre del partit republicà, prengué part en la revolució del 1854, a Madrid Novament a Reus, ocupà diversos càrrecs a l’ajuntament i a la diputació provincial de Tarragona i fou capità de la milícia nacional El 1869 formà part de la junta revolucionària de Reus Fou president del comitè republicà de la província de Tarragona i comandant dels Voluntaris de la Llibertat

S'inicià amb l’informe de Nikita Khruščov al vintè congrés del PCUS 1956 i es caracteritzà per l’eliminació, entre els alts càrrecs de l’Estat i del partit, dels dirigents collaboradors de Stalin V’ačeslav Molotov, Lavrentij Berija, etc, la rehabilitació d’antics dirigents Władysław Gomułka i una certa liberalització en l’economia i en les relacions internacionals

Adscrit al Collegi Català, debutà a primera divisió el 7 de setembre de 1975 i durant quatre temporades dirigí 29 partits Fou escollit com a representant dels àrbitres catalans Al gener del 1980, patí una ombra d’infart durant un partit i fou rellevat Retornà a l’arbitratge vint-i-tres mesos després, però en no poder recuperar la categoria anterior es retirà

Fundat per ciutadans canadencs i catalans el 1916, l’1 de novembre d’aquell any inaugurà el seu terreny de joc, al carrer de Còrsega, amb un partit contra el segon equip de l’Espanyol Jugà en la segona categoria del futbol català fins que es dissolgué a l’estiu del 1918 El club també organitzava curses d’atletisme i proves de boxa

Extrem esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1975, jugà 14 partits de Lliga en dues temporades 1975-77 Marxà al Racing de Santander i, posteriorment, jugà al Valladolid, al Terrassa, al Sabadell i acabà la temporada 1982-83 al Sant Andreu Disputà un partit en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976

Migcampista, començà a la Colònia Güell Després jugà a la Unió Esportiva de Sants 1926-30 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1930-34 Al final del 1934 es retirà a causa d’una lesió i l’1 de gener de 1935 fou objecte d’un partit d’homenatge, a Sarrià Disputà 30 partits de Lliga amb el conjunt espanyolista

Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al Pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura Fou vicepresident de la Cambra Agrícola 1891 i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca Milità en el partit liberal i fou diputat i senador

Professor a Roma, defensà la política antisocialista i a favor de l’intervencionisme econòmic Simpatitzant del partit feixista, el 1923 fou senador La seva obra econòmica tingué influència sobre VPareto i alhora la rebé de Walras i de Marshall Pertany a l’escola de pensament econòmic de Lausana Escriví Erotemi di economia 1925, Principi di economia pura 1889, Bolscevismo italiano 1922, etc

Militant comunista des del 1921, es refugià a l’URSS Durant la Segona Guerra Mundial, com a membre del Komintern, organitzà la divisió Tudor Vladimirescu per alliberar el seu país del domini feixista El 1944 fou secretària general del partit comunista romanès i el 1947 ministra d’afers estrangers, fins que el 1952 fou destituïda de tots els seus càrrecs, acusada de desviacionisme

Les eleccions legislatives convocades el 8 de febrer van confirmar en el Govern la conservadora Unió Patriòtica, que va obtenir el 47,61% dels vots El Partit de la Ciutadania Progressista, amb el 43,48% dels vots, va perdre 5 punts, mentre que la tercera força, la Llista Lliure, també va caure i va aconseguir el 8,92% dels vots