Resultats de la cerca

S’inicià com a porter en l’època del mític Papitu Perramon i per això li posaren aquest renom, però desenvolupà la seva carrera com a lateral esquerre Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-89 i 1995-96 Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Lligues 1982, 1986, 1988, 1989, 1996, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Copa d’Europa 1996 També jugà amb l’Adrianenc a primera divisió estatal abans de retirar-se Fou 72 cops internacional i marcà 153 gols amb la selecció espanyola

S’inicià el 1948 al Tívoli Ping-pong Club juntament amb el seu germà Jordi També jugà al Montesco, l’Oasis, el Club de 7 a 9, l’Ariel i el Club Tennis Barcino Es proclamà campió d’Espanya individual 1959, de dobles 1957, 1960, 1961, 1963, 1964, 1971, dobles mixtos 1968, 1969, 1971, 1972 i per equips amb el Tívoli 1954, 1961, l’Osasis 1957, el 7 a 9 1963, 1964 i l’Ariel 1968 Entre el 1954 i el 1961 guanyà quatre cops el Campionat de Catalunya de dobles i cinc el d’equips Formà part de la selecció espanyola en tres Campionats del Món 1954, 1955, 1965 i dos d’Europa 1962, 1968

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010

Formà part de la plantilla del FC Barcelona que la temporada 1949-50 pujà a la màxima categoria després de guanyar el Campionat de Catalunya i d’Espanya de segona divisió Després jugà al Creu Roja 1951-52, 1953-55, a l’Apolo 1952-53 i l’Arrahona de Sabadell 1955-59, amb el qual fou campió d’Espanya el darrer any Acabà la seva carrera a l’Hispano Olivetti de Barcelona, a segona divisió

Es formà al Club Patí Voltregà Després de proclamar-se campió d’Espanya juvenil 1961, tots els jugadors passaren a l’Inriva, el segon equip del Voltregà, que en dos anys pujà de tercera divisió a divisió d’honor Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1964 i el 1965 debutà amb el primer equip del CP Voltregà, del qual ja no es mogué fins el 1977, que es retirà, excepte uns mesos durant el 1969 que jugà al Follonica italià Guanyà un Campionat de Catalunya 1965, tres Lligues 1965, 1975, 1976, quatre Copes d’Espanya 1965, 1969, 1974, 1977 i tres Copes d’Europa 1966, 1975, 1976 Amb…

S’inicià al Patí Reus i, quan era infantil, passà al Reus Deportiu, amb el qual debutà a la divisió d’honor Davanter, en la seva primera etapa al Reus Deportiu guanyà una Copa del Rei 1983, una Recopa d’Europa 1984 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Club Patí Vilafranca 1985-86, però tornà al Reus Deportiu 1986-88, que havia baixat a primera divisió, i assolí l’ascens a divisió d’honor Acabà la seva carrera el 1989 al Club Patí Vila-seca Després de retirar-se, entrenà una temporada el segon equip del Reus Deportiu a primera divisió catalana

Format al Real Canoe NC, també jugà amb el Club Natació Helios de Saragossa i el Club Natació Montjuïc Amb la selecció espanyola disputà els Campionats d’Europa 1977, 1981 i els Jocs Olímpics de Moscou 1980 Inicià la seva carrera d’entrenador al CN Montjuïc, on gua-nyà tres Lligues consecutives 1984, 1985, 1986 Posteriorment, dirigí el Club Esportiu Mediterrani, on aconseguí la Copa del Rei 1993, l’Helios i el Canoe Des de la temporada 2007-08 entrena l’equip femení del CE Mediterrani, que fou campió de Lliga 2010

El mitjà dels tres germans Càceres fitxà pel FC Barcelona l’any 1987, amb el primer equip del qual debutà la temporada 1989-90 Les dues següents jugà cedit al CP Dominicos i la 1992-93 tornà al Barça, en el qual estigué fins la campanya 1995-96 i guanyà una Lliga 1996, una Copa del Rei 1994, dues Lligues Catalanes 1995, 1996 i una Copa de les Nacions 1995 Després jugà una temporada a l’Alcobendas 1996-97, tres al CP Vilafranca 1997-2000 i cinc al Llista Blava 2000-05, en el qual es retirà També fou internacional júnior i absolut amb la selecció espanyola

Davanter, fitxà pel Club Esportiu Noia 1996-99 procedent del CP Areces Amb el Noia guanyà la Copa de la CERS i la Copa del Rei 1998 Passà al Reus Deportiu 1999-2009, en el qual es reciclà com a mig i conquerí una Lliga Europea 2008, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006 i un Mundial de clubs 2008 Posteriorment jugà al Benfica de Portugal 2009-10, l’Areces 2010-11, a la primera divisió, i el Club d’Esports Vendrell 2011-12, equip en el qual es retirà per a convertir-se en secretari tècnic del Reus Deportiu