Resultats de la cerca

La seva poesia continua la tradició clàssica a la manera de Puškin Però a partir de l’exili 1920 derivà vers un lirisme més accentuat Conreà també el conte i la novella, fidel al realisme rus del segle XIX Khram solnca ‘El temple del sol’, 1907-11, Gospodin iz San Francisco ‘El senyor de San Francisco’, 1915 Rebé el premi Nobel de literatura 1933

Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634

Collaborà en la Nouvelle Revue Française , de la qual fou director des del 1919 Excellent crític, publicà els seus Études 1912 sobre Baudelaire, Cézanne, Debussy, Gide i altres Empresonat en començar la Primera Guerra Mundial, dedicà els anys de captivitat a la creació literària Aimée 1922, À la trace de Dieu 1925 i L’Allemand 1918 Mantingué una interessantíssima correspondència amb Alain-Fournier, molt amic seu, i Paul Claudel

Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda explica l’aparent…

Prengué part en les campanyes d’Àfrica General de divisió 1931, fou comandant en cap de la tercera divisió orgànica País Valencià entre el 1931 i el 1934 Vocal del consell director de l’assemblea d’ordes militars 1936, lluità per la república durant la guerra civil Cap de la primera divisió Madrid, comandà columnes contra Toledo i la serra de Guadarrama en començar el conflicte fou agost-setembre del 1936 cap d’operacions del centre d’Espanya i dirigí l’enfrontament amb el general Yagüe a Extremadura Inspector general de l’exèrcit 1937, fou comandant militar de l’àrea interior de Catalunya…

Fou deixeble d’Oeben, el qual succeí a la seva mort, i passà a ésser la figura més important dels estils Lluís XV i Lluís XVI Foren famosos els seus petits burós i secreters, i els escriptoris de cilindre, amb esplèndides marqueteries i aplicacions de bronze, entre els quals es destaca l’escriptori de Lluís XV, començat per Oeben Musée du Louvre

De família originària de Sant Vicenç de Llavaneres, fill d’un perxer, falsificà el seu segon cognom per poder ingressar en l’orde de Carles III Fou tresorer de la casa de l’infant Francesc de Paula d’Espanya, intendent honorari de l’armada reial i diputat a corts El 1833 fou fet marqués de Casa Riera Es casà amb Raimunda Gibert i Abril, germana del primer marquès de Santa Isabel

Síndic de la Sorbona 1602-18, en fou destituït com a fautor del gallicanisme , que formulà en el De ecclesiastica et politica potestate libellus 1611 i que serví de fonament als estats generals del 1614 És conegut també per l’edició i el comentari de les obres de Joan Gerson el 1606

En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996,  Quatre lectures 2002,  Roland Barthes, dernier paysage 2008,  Chemins de Michon 2008,  Pêle-mêle 2010, etc

Professor a la Sorbona i al Collège de France, director de la Revue philosophique i més teòric que no pas home de laboratori, és considerat, tanmateix, com a iniciador de la psicologia positivista i experimental francesa Rebutjà tota metafísica i se centrà en l’estudi de la psicologia patològica Entre altres és autor de Les maladies de la memoire 1881, Les maladies de la volonté 1883, Les maladies de la personnalité 1885 i Essais sur la passion 1907