Resultats de la cerca

Fou tres cops subcampió d’Espanya, dos per equips amb el Club Tennis Barcino 1975, 1976 i un en dobles 1972 Fou campió d’Espanya juvenil individual 1971 i de dobles 1970

Base, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1977-79 procedent de l’Estrella Roja de Belgrad Amb la Penya guanyà la Lliga 1978 Internacional amb l’antiga Iugoslàvia, fou campió d’Europa 1973, 1975, 1977, del món 1978 i olímpic 1980, i subcampió olímpic 1976 i mundial 1974 Com a entrenador, dirigí el Joventut 1995-96, entre altres equips, i la selecció sèrbia 2007

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002

Arribà al juvenil del Futbol Club Barcelona quan tenia quinze anys i, el 1974, debutà en el primer equip després de proclamar-se campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1973 Amb el Barça guanyà sis Copes d’Europa 1978-83, tres Supercopes d’Europa 1981, 1982, 1983, una Copa Intercontinental 1983, dues Copes de les Nacions de Montreux 1978, 1980, sis Lligues 1977-82 i quatre Copes del Rei 1975, 1978, 1979, 1981 Amb la selecció espanyola guanyà un Mundial 1980 i dos europeus 1981, 1983 Es retirà el 1983

Davanter, començà a jugar el 1951 amb el Centre d’Esports Piscina de Terrassa, la secció d’hoquei sobre patins del qual fundà el seu pare El 1953 anà al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i el 1954 ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà fins que es retirà, el 1967 Guanyà dos Campionats d’Espanya 1958, 1963 i dos de Catalunya 1957, 1960 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1960 i d’Europa 1961 i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1960 Fou membre de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins del Barça 1977-80 i un dels fundadors del seu equip…

Es proclamà campió del món el 1894 en vèncer Wilhelm Steinitz, títol que conservà fins el 1921 La seva tècnica es distingí pel caràcter eminentment posicional, continuador del de Steinitz, i donà una embranzida definitiva a la nova concepció del joc d’escacs

Defensor format a la Unió Esportiva Santboiana, debutà amb el primer equip a la màxima categoria l’any 2000 i guanyà la Lliga 2005, 2006 A més de diferents Campionats d’Espanya en categories inferiors, fou subcampió del món universitari i campió del Torneig de les Sis Nacions B amb la selecció espanyola

La major part de la seva carrera ha jugat a escala i corda a la posició de rest o dauer És una de les principals figures d’aquest esport, juntament amb Álvaro i Genovés II El seu palmarès inclou una Copa Diputació de València 2009, un Màster de la Ciutat de València 2011 i un campionat del Trofeu President de la Diputació de Castelló 2011, entre d’altres Ha estat campió 2012, 2013, 2014, 2015, 2017 i 2019 i subcampió 2010, 2011 i 2016 del Campionat Individual d’Escala i Corda L’any 2021 es retirà de la competició

El terreny de joc, de sòl dur, normalment de ciment o de parquet, en un recinte tancat, i lliure d’obstacles, té unes dimensions de 40 m de llarg i 20 m d’ample Les portes, situades al centre de les dues bandes més curtes, tenen unes mides de 3 m d’ample i 2 m d’alçada La pilota és esfèrica, amb una circumferència de 58 a 60 cm i de 425 a 475 g de pes Cada equip inscriu fins a onze jugadors, que es poden alternar a criteri de l’entrenador, bo i mantenint-ne un màxim de set al terreny de joc El partit es divideix en dues parts de trenta minuts, amb un descans de deu minuts Hom pot tocar la…

Fill d’immigrants algerians Migcampista, inicià la carrera professional al Cannes AS, on jugà des de la temporada 1988-89 fins a la 1991-92 La temporada següent fou traspassat al Girondins de Bordeus, equip amb què disputà la final de la Copa de la UEFA del 1996 La seva projecció internacional s’incrementà amb el seu fitxatge per la Juventus de Torí Amb el club italià guanyà dos Campionats de Lliga 1997, 1998, arribà a la final de la Lliga de Campions del 1998, aconseguí una Supercopa d’Europa i guanyà, el 1996, la Copa Intercontinental Considerat l’organitzador de la selecció francesa,…