Resultats de la cerca

Viatjà per tot Europa i per l’Àsia occidental amb una ambaixada de Francesc I És autor de Les observations de plusieurs singularités et choses mémorables trouvées en Grèce, Asie, Judée, Egypte, Arabie, etc 1553

Fill de l’escultor Paul Belmondo, es formà com a actor al Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique CNSAD Actor de la nouvelle vague , es revelà internacionalment amb À bout de souffle 1959, de Jean-Luc Godard, amb el qual rodà, també, Pierrot le fou 1965 Actuà també a les ordres de P Brook Moderato cantabile , 1960 i F Truffaut La sirène du Mississippi , 1969 A partir de L’homme de Rio 1964, P de Broca, generalment protagonitzà films d’acció o comèdies fetes a la seva mida Borsalino 1970, de J Deray  Le professionel 1981 i  Joyeuses Pâques 1985, de G Lautner  Itinéraire d’un enfant…

El seu tema predilecte fou la família mitjana francesa, contemplada lúcidament però amb tendresa És autor, també, dels diàlegs del film Clémentine chérie

Conreà la poesia científica a Petites conventions 1557 i a Amours et nouveaux échanges de pierres précieuses 1576, on descriví detalladament i amb una gran sensibilitat flors, pedres, insectes, etc Conreà també la poesia pastoral Bergerie, 1565 i 1572 i traduí Anacreont

Estudià a l’École Polytechnique Fou oficial de l’exèrcit napoleònic, però deixà el càrrec per tal de dedicar-se a la ciència Descobrí la piezoelectricitat 1819 i inventà un galvanòmetre diferencial, una balança electromagnètica i un termoaparell És considerat un dels fundadors de l’electroquímica, a causa dels seus estudis relatius al recobriment de metalls amb níquel i cobalt per protegir-los, i amb manganès, ferro o òxid de plom, per acolorir-los Fou professor del Musée d’Histoire Naturelle

Treballà en enzims i en fermentació vínica, i descobrí l’àcid arsanílic Féu possible l’anomenada reducció de Béchamp

Ocupà la càtedra de gramàtica a l’École Royale Militaire de Metz L’any 1756, a la mort de Du Marsais, s’encarregà de prosseguir la redacció dels articles gramaticals a l' Encyclopédie de Diderot La seva obra mestra és la Grammaire générale, ou exposition raisonnée des éléments nécessaires du langage 1767, possiblement el darrer gran llibre creador dins la tradició de Port-Royal El seu pensament es caracteritza per la concreció i la constant atenció als elements materials del llenguatge, prèviament a la recerca de les funcions abstractes

Exercí de professor de dret a la Universitat Catòlica d’Angers Les seves novelles, de caràcter moralitzador, exalten la tradició i la pàtria Stéphanette 1884, Une tache d’encre 1888, La terre qui meurt 1899, Les Oberlé 1901, etc El 1904 ingressà a l’Académie Française

Restaurà nombrosos edificis medievals Fou el primer a aplicar la tècnica del formigó armat a l’arquitectura religiosa església de Sant Joan Evangelista de Montmartre, 1894-97 Escriví sobre arquitectura

El 1767 i el 1768 el seu periòdic “Éphémérides du Citoyen” fou òrgan dels principals fisiòcrates, i del 1774 al 1776 publicà “Nouvelles Éphémérides Économiques” Molts dels seus articles foren recollits en llibres, entre els quals destaca per la seva claredat Première introduction à la philosophie économique 1771