Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
perceptibilitat
Fonètica i fonologia
Grau d’audibilitat d’un so en unes condicions acústiques donades.
Segons aquest paràmetre, els sons d’una llengua es poden classificar en una escala que va des dels més fins als menys perceptibles En principi, els sons oberts són més perceptibles que els tancats Entre les vocals, que ocupen un punt màxim en aquesta gradació, es destaca el so a, el més obert Entre les consonants, són més perceptibles les sonores que no pas les sordes, més les líquides que les fricatives, les estridents que les mats, etc, fins a les oclusives sordes, que manquen de perceptibilitat pròpia
fons d’inversió immobiliària
Economia
Instrument d’inversió col·lectiva amb un patrimoni constituït majoritàriament per immobles, bé siguin residencials o d’activitats terciàries i d’altra mena, amb l’objectiu de rendibilitzar-los mitjançant el lloguer i la revenda.
Enregistraren un fort impuls amb l’expansió del sector immobiliari que començà al principi del 2000 i que es frenà cap al final del 2007 A l’Estat espanyol aquests fons tocaren sostre el 2007 amb un valor patrimonial de 8612 milions d’euros i unes rendibilitats que fluctuaven segons el termini, però que es movien per sobre del 5% fins a la vora del 7% El 2008, en canvi, el patrimoni caigué fins a 7407 milions i les rendibilitats, a curt termini, no arribaren ni a l’1%
atmosfera tipus
Astronomia
Meteorologia
Atmosfera ideal que correspon a l’estat mitjà de l’atmosfera en la distribució de la pressió i de la temperatura a cada altitud.
A les latituds mitjanes, l’atmosfera tipus es caracteritza per tenir al nivell del mar una pressió de 1 013,25 hPa i una temperatura de 15ºC, amb un gradient tèrmic vertical que implica una disminució de 6,5ºC per km fins a una altitud d’11 km, on se suposa que es troba la tropopausa Aquesta capa es considera isoterma a -56,5ºC fins a l’estratosfera L’atmosfera tipus s’adopta internacionalment com a base per a la graduació dels altímetres basats en la pressió atmosfèrica
virus
Electrònica i informàtica
Sèrie d’instruccions en codi màquina que, introduïdes en un programa, en provoquen el funcionament defectuós o el bloqueig.
Aquestes instruccions, sempre creades a propòsit, poden passar d’un ordinador a un altre a través de l’intercanvi de disquets, CD-ROM o de la connexió d’ordinadors a xarxes com internet La possibilitat d’autoreplicar-se i de difondre's i la seva gran mutabilitat n'han afavorit l’analogia amb els virus biològics Els efectes dels virus informàtics van des d’alteracions relativament lleus fins a la inutilització del programa o, fins i tot, de la CPU Hom ha desenvolupat programes especials, denominats antivirus , que detecten i eliminen virus informàtics específics
Châlons-en-Champagne
Capital del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a la vora del riu Marne.
Ha perdut part de la seva antiga funció militar, però ha desenvolupat funcions regionals i industrials Té indústria alimentària cerveses, vins escumosos, tèxtil, química, paperera, d’instruments de música i de maquinària agrícola Antiga capital dels catalàunics, el 451 Àtila fou derrotat als seus encontorns batalla dels Camps Catalàunics Al segle X esdevingué un estat independent i pròsper sota el govern dels bisbes, fins al segle XIV, que fou unida a la monarquia Des de mitjan segle XIX el nom oficial fou Châlons-sur-Marne, fins que el 1997 recuperà l’antiga denominació
Antoni Gil de Federic i de Sans
Literatura catalana
Prosista.
Canonge de la seu de Tortosa, redactà una biografia del seu germà Francesc Vida y martirio del VPFr Francisco Gil de Federich y de Sans , missioner a Orient És autor d’unes Reflexiones sobre los Diálogos de Despuig , redactades en forma de diàleg entre el 1765 i el 1766, amb anotacions disperses fins el 1779 continuades per un seu nebot entre el 1786 i el 1789 Gil hi revisa i actualitza alguna de les informacions locals de l’obra de Cristòfor Despuig l’obra romangué inèdita fins als XX 1905 i 1978
Antoni Katski
Música
Pianista i compositor polonès.
Membre d’una família de músics i nen prodigi, després d’estudiar a Varsòvia debutà quan només tenia vuit anys Posteriorment amplià els estudis amb J Field i S Thalberg Feu nombroses gires de concerts, que el menaren des de París fins als Estats Units i de Sant Petersburg fins a Sibèria Hom en destacà el seu estil brillant i desimbolt, unit a la vegada a una gran tècnica Compongué nombroses peces per a piano, algunes de saló i d’altres per a concert a més, escriví dues òperes i obres simfòniques
Josep Anglada i Maranges
Música
Mestre de capella i organista català.
Fou deixeble de J Rosés, mestre de capella a Santa Maria del Pi, Barcelona Escolà de cant, entrà en l’estament eclesiàstic Fins l’any 1836 fou organista a Torroella de Montgrí Aquest mateix any, en substitució d’Honorat Alberich, feu oposicions per al càrrec de mestre de capella d’Olot, on romangué fins a la seva mort Es conserven obres seves a l’església de Sant Esteve d’Olot i a la Biblioteca de Catalunya, entre les quals hi ha dues misses, lamentacions, salms, rosaris i un Paso y fuga a 8
Denis Arnold
Música
Musicòleg anglès.
Estudià a la Universitat de Sheffield i es doctorà amb una tesi sobre Thomas Weelkes i el madrigal anglès Ensenyà en diverses universitats fins que el 1975 fou nomenat Heather Professor de la Universitat d’Oxford Des del 1976 fins al 1980 formà part del consell editorial de la revista "Music and Letters" i entre el 1979 i el 1983 fou el president de la Royal Musical Association Musicòleg d’amplíssims interessos, fou una autoritat mundialment reconeguda en el camp de la música italiana del Renaixement i el primer Barroc
pipeta

Pipetes
© Bürkle
Química
Tub per a transvasar un líquid, el qual tub, omplert per succió, deixa anar el líquid contingut quan hom treu el dit que obtura l’extrem superior.
Les pipetes més emprades ho són per a transferir un volum conegut de líquid, sota certes condicions temperatura, velocitat de drenatge, etc, per a la qual cosa hom succiona el líquid fins a una marca d’aforament i, segons el tipus de pipeta, el deixa vessar completament o fins a una altra marca d’aforament pipeta de doble arrasament També són emprades pipetes graduades , com a instruments dosadors de menys precisió Quan el líquid a succionar és tòxic o desprèn vapors tòxics, hom usa aleshores una pera de succió