Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Vic, i filosofia i lletres a Barcelona Fou comissari general de Quito És autor d’obres piadoses, històriques i filosòfiques i de molts articles en periòdics i revistes del Perú, entre les quals una Historia del hombre primitivo Nova York, 1893 i Sobre el uso del verbo en el Ecuador 1898

Fou alcaid del palau reial de Palerm 1510 i governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya 1512-20 Obtingué el privilegi de noblesa el 1513 Es féu construir un bell casal, seu avui del Museu d’Història de Barcelona La seva filla Guiomar es casà 1527 amb el mestre racional Francesc de Gralla i Desplà

Ensenyà estètica i història de la música a la Universitat de Viena i fou un crític musical influent Publicà obres d’estètica musical, reculls de crítiques i unes memòries Aus meinem Leben 1894 Atacà Wagner, que es revenjà retratant-lo en la figura de Beckmesser, personatge pedant i ridícul d' Els mestres cantaires de Nuremberg

Fou director del Museo Naval i de l’Instituto Histórico de la Marina i secretari de l’Academia de la Historia Entre altres obres, publicà Cartografía marítima española 1931, La náutica española del siglo XVII 1935, El primer viaje de Cristóbal Colón 1943 i Els camins dels catalanismes en la parla marinera de Castella 1971

Fou periodista a 16 anys més tard s’interessà en les ciències naturals i guanyà per oposició una plaça al museu d’història natural de Londres el 1911 El 1919 publicà The Journal of a Disappointed Man ‘Diari d’un home desillusionat’, inspirat en el seu mateix diari, on fa una autoanàlisi lúcida i profunda

Es destacà per la seva especialització en temes esportius i d’excursionisme Entre els seus llibres, escrits en un estil elegant, figuren Excursions pels Pirineus i pels Alps 1927, Carnet d’un esquiador 1930, El Pirineu a trossos 1958, Excursions pels Pirineus 1958, Una història d’Andorra 1960 i Unitat històrica del Pirineu 1965

Presidí el Club Natació Sant Andreu de Barcelona 1983-92 Promocionà i executà la construcció del complex esportiu que porta el seu nom La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1985 i la federació espanyola, una menció honorífica 1999 També rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Membre del Club Natació Olot, en fou president 1960-66, període en què construí la seva primera piscina, descoberta, inaugurada el 1962, i la segona, coberta, inaugurada el 1966 Fou nomenat membre del consell assessor del club 1973 i declarat soci de mèrit 1987 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Fou un dels primers tècnics en la història del Club Esportiu Europa 1926-29 L’equip gracienc fou subcampió de Catalunya en cadascuna de les tres temporades que estigué sota les seves ordres La darrera campanya l’Europa participà en la primera edició de la Lliga Com a jugador, fou dues vegades internacional austríac