Resultats de la cerca

Exercí de professor de filosofia grega i llatina al Collège de France És autor de Traité des Beaux Arts réduits à un seul principe 1746

Par de França, fou diputat de la noblesa als estats generals del 1789, on defensà els privilegis de la reialesa Emigrat, lluità amb l’exèrcit del príncep de Condé, i després acceptà els Bonaparte i fou nomenat ambaixador a Etrúria i a Madrid

Participà en la campanya dels Estats Units Fou diputat als estats generals i president de l’assemblea constituent Comandant de l’exèrcit del Rin 1793, no acceptà el càrrec de ministre de la guerra Fracassà en socórrer Magúncia, i fou guillotinat

Durant 20 anys fou el mestre de ball de Lluís XIV i assumí també la direcció de l’escola de l’Académie Royale de Dance Fixà les regles tradicionals de la dansa francesa noble, estructurà la tècnica de la dansa clàssica i en definí les cinc posicions

Fou rector de l’Institut Catholique de Tolosa, càrrec que hagué d’abandonar 1907 en ésser acusat de Modernisme per la seva obra l' Eucharistie El 1899 fundà el “Bulletin de Littérature Ecclésiastique” collaborà en moltes obres collectives i en diverses revistes Pot ésser considerat un dels precursors dels estudis d’història dels dogmes

Abandonà el catolicisme influït per Nietzsche, Hegel i Marx, i evolucionà cap a un misticisme hinduista La seva obra gira entorn de l’apropament als estats-límit, com el dolor, el plaer o la mort Destaquen els assaigs L’expérience intérieure 1943, La littérature et le mal 1957 i L’erotisme 1957, i les novelles Le coupable 1944, L’abbé C 1950, Le bleu du ciel 1957 i Ma mère 1966 Fou també fundador i director de la revista “Critique” 1946

Projectà les centrals elèctriques de Perpinyà i de Vinçà Projectà de convertir Perpinyà en una estació termal i balneària amb l’aigua del Voló i de la Presta Treballà en la construcció del ferrocarril de Narbona a Perpinyà 1860, en les obres del canal de Suez 1866-70 i en diverses línies ferroviàries Intervingué activament en la política rossellonesa, i el 1902 fou elegit diputat

Autor de les escultures monumentals el Lleó de Belfort 1880 i de  La llibertat illuminant el món del port de Nova York 1886, amb estructura metàllica interna, obra de l’enginyer Gustave Eiffel Aquesta darrera obra el convertí en un dels escultors més coneguts del segle XIX a Europa i Am`rica del Nord Altres obres seves són Monument de Diderot a Langres 1884,  Char triomphal de la Garonne a Lió 1992, Monument a Vercingétorix a Clermont-Ferrand 1903, etc

Fou membre de l’escola vitalista de Montpeller, que influí en els vitalistes catalans del s XIX És autor de Nouveaux éléments de la science de l’homme 1778 Fou metge de Napoleó

Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…