Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
coll de les Iglésies
Collada
Coll dels municipis de Baix Pallars (Pallars Sobirà) i les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
collada de Falcó
Collada
Collada dels municipis de Baix Pallars (Pallars Sobirà) i les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
Fites
Sector o indret
Indret dels municipis de Baix Pallars (Pallars Sobirà) i les Valls d’Aguilar (Alt Urgell).
circ de Saboredo
Coma
Coma dels municipis d’Alt Àneu (Pallars Sobirà) , Naut Aran (Vall d’Aran ) i França.
Escornacrabes
Serra
Serra limítrof dels municipis d’Alt Àneu (Pallars Sobirà) i Naut Aran (Vall d’Aran).
cort
Govern d’un sobirà ( cort reial
), especialment en les seves relacions amb els governs estrangers.
serra Plana
Serra
Serra dels municipis de la Guingueta d’Àneu , Llavorsí i Vall de Cardós (Pallars Sobirà).
Ramsès III
Ramsès III representat en un fresc del seu sepulcre
© Fototeca.cat
Història
Faraó egipci de la dinastia XX (1198-1166 aC) i el seu sobirà més important.
El 1194 i el 1188 derrotà els libis i, el 1191, obtingué un gran triomf sobre sis pobles de la Mar Durant gran part del seu regnat, el país visqué en una autèntica prosperitat, fet que li permeté de bastir obres tan monumentals com el temple palau de Madīnat Habu o enviar expedicions al Punt a la percaça de mirra i al Sinaí turqueses Un índex important de la riquesa del regne és la llista Gran Papir Harris de les seves nombroses donacions a diversos temples egipcis, entre els quals excelleixen els tebans, els d’Heliòpolis i els de Memfis En augmentar, però, la riquesa del clergat d’Ammó,…
estat
Història
Cadascun dels territoris sotmesos a la jurisdicció d’un sobirà o d’un senyor jurisdiccional.
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…