Resultats de la cerca

Arribà al Futbol Club Barcelona l’any 1948, procedent de l’Atlante mexicà Jugà a l’equip barcelonista quatre temporades 1948-52, on destacà com a extrem esquerre golejador Disputà 96 partits, 62 dels quals a la Lliga, i marcà 30 gols Castigat per les lesions, tornà al futbol mexicà Fou campió de Lliga 1949, 1952, de Copa 1951, 1952, de Copa Llatina 1949, 1952 i de la Copa Eva Duarte 1948, 1952

Fou campió d’Espanya professional en la modalitat de balls llatins 2002, 2003 amb la seva parella Isabel Pérez És entrenador de ball esportiu i ha impartit classes en diverses escoles Dirigí l’escola de ball Pachatube de Reus És especialista en power gym , una pràctica dissenyada per a la selecció alemanya de ball esportiu, amb l’objectiu de desenvolupar les capacitats físiques del ballarí Té el títol de jutge estatal i internacional

Vinculat al Club Vela Blanes, durant el servei militar navegà a l’ Enif , un creuer de ¾ de tona, però desenvolupà la seva carrera esportiva en vela lleugera, primer en la classe Snipe i, a partir de l’any 1986, en Star, en la qual es proclamà campió d’Espanya 1988 Disputà quatre Campionats d’Europa 1985, 1986, 1987, 1988, un Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Es patró de pesca

Format al collegi Sant Miquel de Barcelona, competí pel Club Esportiu Universitari i el Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya dels 110 m tanques 1973, 1978, els 100 m llisos 1975 i els 4 × 100 m 1977 a l’aire lliure i dels 50 m tanques 1972, 1974, 1978 i els 50 m llisos 1976 en pista coberta Millorà quatre vegades el rècord català dels 50 m tanques en pista coberta

Resident a Catalunya des de la infància, fou tirador al colomí i caçador habitual a les comarques de Lleida S’inicià al tir al plat a Bellpuig i el 1980 s’inscriví a la Societat de Tir Can Piqué Fou campió de Catalunya de fossat universal 1983 La seva filla Maria Dolors fou campiona d’Espanya i el seu fill Damián formà part de l’equip espanyol i català de tir al plat

Especialitzat en la pràctica de salmònids mosca, el seu palmarès inclou una medalla d’or 2008 i tres de bronze 2002, 2003, 2006 amb la selecció espanyola en el Campionat del Món de salmònids, i una de plata en el Campionat d’Europa 2010 Fou campió d’Espanya de salmònids mosca 2001 i amb la selecció catalana guanyà cinc medalles de bronze en el Campionat d’Espanya d’autonomies 2001, 2002, 2003, 2005, 2008

L’any 1999 començà a competir amb l’equip Gas Gas i es proclamà campió de Catalunya juvenil 1999 També assolí els títols europeu 2002 i mundial 2005 de la categoria i l’europeu júnior 2005 En categoria absoluta, compaginà la competició a l’aire lliure i en pista coberta amb els equips Sherco 2007-08, 2010 i Gas Gas 2009, i disputà diversos Campionats del Món El 2012 fitxà per l’equip Ossa

Fundat el 2002, participa en el Campionat d’Espanya de l’especialitat i en festivals d’arreu de l’Estat Organitza volades d’exhibició i realitza tallers d’estels El 2008 organitzà, juntament amb el Torn Kite Team i la Federació Aèria Catalana, la primera edició de la Mediterranean Cup, la Lliga Catalana de kitebuggy En destaca Ramon de la Fuente, campió d’Espanya en la categoria individual de dues línies 2005

S’inicià al Centre Gimnàstic Barcelonès i competí en la modalitat de lluita grecoromana Fou campió estatal júnior 1993, 1994 i promesa 1995 Després del tancament del seu club s’entrenà al Club de Lluita Baró de Viver Representant aquesta entitat aconseguí dues medalles de bronze als Campionats d’Espanya absoluts en categoria de 84 kg 2009, 2010 A més, obtingué la tercera posició al Campionat de Catalunya en la categoria de 90 kg 2008

Començà a competir amb el Club Natació Reus Ploms, el Club Natació Tarraco i, des del 1979, amb el Club Natació Sabadell, amb el qual assolí el títol de campió de Catalunya absolut de 400 m estils individual El 1980 tornà al Tarraco i conquerí dos campionats més el de 100 m papallona i el de 200 m estils individual També guanyà dues vegades la Travessia del Port de Tarragona 1979, 1980