Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
Union Française
Història
Associació de països i territoris formada, d’acord amb la constitució francesa del 1946, per la França metropolitana, les seves colònies i els seus mandats i protectorats.
Sota el president de la República, els seus organismes suprems eren l’Assemblea de la Unió, de caràcter consultiu, i l’Alt Consell Fou un intent de transformar l’imperi colonial francès tot preservant-lo dels corrents independentistes de després de la Segona Guerra Mundial no ho aconseguí, i l’any 1958, d’acord amb la nova constitució, donà pas a la Communauté Française
Triptòlem
Triptòlem (a l’esquerra), en un baix relleu grec, conservat al Museu Nacional d’Atenes
© Fototeca.cat
Mitologia
Segons la llegenda més antiga, rei d’Eleusis.
En recompensa per l’hospitalitat que Demèter hi rebé dels pares de Triptòlem, la deessa donà a aquest un carro tirat per dracs alats amb el qual li ensenyà de llaurar la terra i sembrar el blat Fou, a més, el primer sacerdot de Demèter a Eleusis, i després de la mort esdevingué jutge dels morts als inferns Hom li dedicà un temple a Atenes
Nut
Mitologia
Deessa egípcia del cel.
Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió
Lazzaro Spallanzani

Lazaro Spallanzani
© Fototeca.cat
Biologia
Naturalista italià.
Demostrà la impossibilitat de la generació espontània després de nombrosos experiments i fou el primer a aconseguir la fecundació artificial en batracis i mamífers Des de la seva càtedra de la Universitat de Pavia, donà a conèixer noves i encertades idees sobre el mecanisme de la digestió i la circulació El 1767 publicà Saggio di osservazioni microscopiche relative al sistema della generazione dei signore Needham e Buffon
Ricard Sòria i Ferrando
Escultura
Escultor.
Format a Sant Carles i amb Antoni Marzo Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1865-69 Succeí Felip Farinós com a professor d’escultura a Sant Carles 1890, on donà un gran impuls a aquells estudis Especialitzat en talla de fusta, es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat Hi ha obres seves a nombroses esglésies del País Valencià
Simeó Logoteta
Cristianisme
Hagiògraf bizantí.
Al servei de la cort imperial, en temps de Basili II, recollí una vasta sèrie de narracions hagiogràfiques, les ordenà cronològicament i els donà unitat estilística La seva obra, contínuament sotmesa a interpolacions, tingué una gran difusió però actualment resulta difícil de fixar-ne el nucli originari Venerat com a sant per l’església d’Orient, la seva festa se celebra el 28 de novembre
Antoni Santos i Antolí
Literatura catalana
Dramaturg.
El 1935 es traslladà a Barcelona, on es donà a conèixer com a autor teatral Entre les seves obres destaquen Bellamor 1950, L’Antònia 1951, Les ales de la nit 1956, Aquesta llar 1957, L’estudiant ros 1958, El gran giravolt 1958, Ciment orlat 1979, De professió romancer 1980, La tia Flora 1985, Miracle en el Castanyar 1986 i Una nit al “Mas Perdut” 1986
,
Felip Dalmau de Rocabertí i de Castre-Pinós
Història
Vescomte de Rocabertí (Felip Dalmau II).
Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere
Salvador Vidal
Literatura
Escriptor sard.
Franciscà observant, autor de diverses obres pietoses d’espiritualitat franciscana en llatí i en sard, molt castellanitzat 1638 Es féu famós per l’obra Annales Sardiniae Florència 1639, en dos volums, que donà lloc a una llarga polèmica pública amb l’autor Defensà que Sardenya pertanyia al duc de Toscana i no al Casal de Barcelona La segona part fou refeta totalment i publicada el 1645
Tuthmosis IV
Història
Faraó de la dinastia XVIII (1425-1417 aC).
Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh