Resultats de la cerca
Es mostren 10674 resultats
Édouard de Barthélemy
Historiografia
Historiador francès.
Ha publicat nombrosos estudis, principalment del s XVIII francès Cal destacar-ne una Histoire de la ville de Perpignan 1866
Seigneur de Bartas
Literatura francesa
Nom amb què és conegut el poeta occità en llengua francesa Guillaume de Salluste, hugonot al servei d’Enric de Navarra.
És autor de La semaine 1578 i de Seconde semaine 1585, poemes sobre la creació i la història de la humanitat Deixà també poemes en occità
Bertrand François Barrême
Matemàtiques
Aritmètic francès.
Autor del primer curs d’aritmètica comercial a França Els seus llibres Comptes faits du grand commerce 1670 i Livre nécessaire pour tous les comptables 1677 tingueren molta difusió El seu cognom ha originat la paraula barem
Jean-Louis Barrault
Teatre
Director escènic i actor francès.
Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…
Louis Barrau-Dihigo
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Hispanista, historiador i bibliotecari francès.
S'especialitzà en l’estudi de la història dels estats cristians peninsulars en llurs períodes més reculats Publicà un gran nombre de treballs, documents, estudis i cròniques sobre els regnes de Navarra 1900-06 i de Lleó 1903-07, i del d’Astúries del 718 al 910 1919-21 En collaboració amb Raymond Foulché-Delbosc, el 1920 i el 1925 publicà dos volums del Manuel de l’hispanisant, inacabat Fou secretari de redacció i director de la “Revue des Bibliothèques” i, des del 1925, bibliotecari de la Sorbona Amb relació temes catalans estudià a fons els Gesta comitum Barcinonensium El 1925, per encàrrec…
Henry Barraud
Música
Compositor francès.
Deixeble de F Vaubourgoin, P Dukas, G Caussade i L Aubert, fou director a la RTF Autor de l’òpera Numance 1950, de l’òpera còmica La Farce de Maître Pathelin 1938, el ballet L’Astrologue 1948, Le Mystère des Saints Innocents 1947, tres simfonies, etc Publicà Berlioz, La France et la musique occidentale i l’obra didàctica —a partir de les emissions de l’ORTF— Pour comprendre les musiques d’aujourd’hui
Jacques de Baroncelli
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès (uns 80 films).
Bon artesà, optà sovint per les adaptacions literàries de Pierre Loti Pêcheur d’Islande 1924 d’Anatole France Crainquebille 1934 d’Honoré de Balzac La Duchesse de Langeais 1942 de Ponson du Terrail Rocambole 1947 Reeixí especialment en Le père Goriot 1922 i en Nêne 1923
Antoine-Pierre Barnave
Història
Polític francès.
Advocat i publicista, participà en les primeres manifestacions revolucionàries del Delfinat Diputat als Estats Generals 1788, n'esdevingué un dels millors oradors i arribà a ésser-ne president Després de la fugida frustrada de Lluís XVI, li aconsellà l’establiment d’una monarquia constitucional moderada Féu votar, amb aquest fi, la inviolabilitat del rei Descoberts, però, aquests contactes, fou condemnat a mort i guillotinat Escriví una Introduction à la Révolution française 1843
Jean François Fernel

Jean François Fernel
© Fototeca.cat
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic, astrònom i metge francès.
Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval
Ángel Fernández de los Ríos
Història
Polític castellà.
Membre del partit progressista, participà en la revolució del 1854 i en l’intent d’insurrecció del 1866 Després de la revolució del 1868 fou encarregat de gestionar la candidatura a la corona espanyola de Ferran de Portugal Acceptà la Primera República, i el 1876 fou desterrat pel seu ajut a Ruiz Zorrilla Fundà La Soberanía Nacional i fou director de La Ilustración Española y Americana És autor de Las luchas políticas en la España del siglo XIX 1879