Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
els Comalats
Altiplà
Sector més meridional dels altiplans de la Segarra, entre la ribera de Cervera, al N, i la riera de Forès, al S, situat en part a la Conca de Barberà.
Comprèn les altes valls del riu Corb i del Cercavins i correspon a un esquenall d’erosió, destacat de la clotada de la Conca per un rengle de turons menys precisos al vessant segarrenc Donà nom a una divisió administrativa dels hospitalers, la comanda de Comalats El domina el tossal de Comalats 869 m alt L’adjectiu lat antigament també elat o alat és o ha estat sovint posposat al nom dels pobles d’aquesta regió l' Ametlla Lada o de Segarra , la Guàrdia Lada, Montoliu Lat o de Segarra , Vallfogona Lada o de Riucorb , Granyena Lada o de Segarra
serra de Collserola

Sector central de la serra de Collserola, entre la torre de telecomunicacions de Collserola (esquerra) i el Tibidabo (dreta)
© Lluís Prats
Serra
Massís de la serralada de Marina, limitat pel Besòs, a llevant, i la riera de Rubí i el Llobregat, a ponent, que separa el Vallès Occidental del pla de Barcelona.
La carena comença, a l’oest, amb el turó de Sant Pere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel, de la Rovira i de la Peira…
les Llates
Barri
Barri perifèric de Terrassa, situat a l’oest de la ciutat i aïllat del centre pel transvassament de la riera de Palau, efectuat poc després de les inundacions del 1962.
Format, principalment, durant els anys cinquanta, té una estructura barraquista el nucli originari, al voltant de la carretera d’Olesa o semibarraquista expansió del barri cap al sud El 1967 hom li atribuí uns 3 400 h
el Pont
Raval
Raval de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), pertanyent al terme municipal de Santa Maria de Palautordera, situat a la confluència de la riera de Trentapasses amb la Tordera.
Marfà

Marfà (Castellcir)
© C.I.C - Moià
Antic poble
Antic poble i enclavament (9,07 km2) del municipi de Castellcir (Moianès), separat del sector principal pel terme de Castellterçol, a la vall mitjana de la riera de Marfà.
Formava municipi independent, a mitjan segle XIX, amb Santa Coloma Sasserra L’església parroquial era dedicada a sant Pere avui abandonada
Madrona
Masia
Masia del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada al sector septentrional del terme, a l’interfluvi de la riera de Merola i el Llobregat, prop de la capella del Roser.
Llorts
Poble
Poble a 1 413 m alt de la parròquia d’Ordino (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Ordino, a la seva confluència amb la riera de Llengonella.
Can Tries
Barri
Barri del municipi de Gavà (Baix Llobregat), format durant els anys cinquanta vora la riera de Sant Llorenç, al límit amb els termes de Sant Climent de Llobregat i Viladecans.
Fou construït a principis dels vuitanta com a barriada de treballadors per l’empresa Tiursa Pren el nom de l’antiga masia de can Tries, que és adossada l’esmentada església de Santa Maria
Treiter
Masia
Antic volcà
Antic volcà (749 m alt.) i masia del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), al sector muntanyós del N del terme, a la capçalera de la riera de Cogolls.
Fonollet
Església
Antiga església parroquial (Sant Sadurní, abans Santa Fe) del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’esquerra de la riera de Merola; és un edifici d’origen romànic (s XIII).
El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083