Resultats de la cerca
Es mostren 766 resultats
Pieter Jansz Saenredam
Pintura
Pintor holandès.
Conreà la pintura d’interiors El seu estil és marcadament arquitectònic En les seves vistes d’interiors d’església, la perspectiva d’horitzó baix i el color d’un gris argentat són elements compositius de primer ordre Es destaca l' Interior de l’església d’Assendelft 1649 Rijksmuseum, d’Amsterdam
Santiago Goicoechea Orsolides
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Jugà tota la seva carrera esportiva al Reial Club de Polo de Barcelona i aconseguí vuit Campionats de Catalunya 1923, 1924, 1925, 1929, 1932, 1934, 1935, 1936 i tres Campionats d’Espanya 1924, 1925, 1929 Internacional amb la selecció espanyola, participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, on aconseguí la quarta posició
Pieter Post
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Acompanyà al Brasil el príncep Joan Maurici de Nassau 1637 i treballà a Pernambuco Altre cop a Holanda, amb plànols de J van Campen, treballà en la construcció de l’Ajuntament d’Amsterdam, feu el Mauritshuis de la Haia, on és evident la influència de Palladio També construí l’Ajuntament de Maastricht
Mošé Hayyīm Luzzato
Esoterisme
Història
Erudit i cabalista jueu italià.
Escriví en hebreu Fou autor de drames històrics i poemes Estudià la càbala i escriví obres místiques Sospitós de messianisme, es traslladà a Amsterdam i a Palestina Publicà La sendera de rectitud 1740, molt difosa Illustrat, esdevingué el punt de partença de la literatura hebraica moderna i n'abandonà la matèria religiosa anterior
Gonçal Jiménez Corral
Waterpolo
Porter i directiu de waterpolo.
Membre del Club Natació Barcelona, participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, i fou nou vegades internacional Més tard formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació 1954-62 amb el càrrec de comptador El 1961 també s’integrà en la comissió de waterpolo encarregada de seleccionar els equips estatals
Nicholas Stone
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor anglès.
Treballà a Amsterdam amb Pieter de Keyser, i a Londres amb Inigo Jones, amb el qual collaborà en la construcció de Whitehall Féu també nombrosos monuments de caràcter funerari, entre els quals destaquen el del poeta John Donne catedral de Saint Paul, Londres i les tombes de Tanfield Burford i de Francis Verel Westminster
Manel Lobo Vidal
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Es formà al Real Club de Polo de Barcelona, on passà tota la vida esportiva Fou jugador de la selecció espanyola, i disputà els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928, en què assolí la quarta posició Com a club aconseguí nou Campionats de Catalunya 1922-25, 1929, 1932, 1934, 1935, 1936, quatre Copes del Rei 1922, 1924, 1925, 1929
Adamàndios Koraís
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg, escriptor i patriota grec.
Estudià a Amsterdam, Montpeller i París i aconseguí una solidíssima formació humanística i universal Estudià i edità la majoria dels autors grecs antics Intervingué, també, en la “qüestió de la llengua” grec , però proposà una solució intermèdia i ambigua que, probablement, fou mal interpretada Encoratjà constantment els seus compatriotes a emprendre la lluita contra l’opressió dels turcs
Joachim Bueckelaer
Pintura
Pintor flamenc.
Deixeble de Pieter Aertsen, fou conegut entre el 1561 i el 1571, aproximadament Es caracteritza per una temàtica de mercats, de fires i de natures mortes, tractada amb valentia en la pinzellada, vivacitat cromàtica i jovialitat, que el fan precursor de Frans Snyders Són obres seves Cuina Amsterdam, 1566, Kermesse Leningrad i Mercat del peix Estocolm, 1570
Segona Internacional
Història
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la Primera Internacional.
A diferència d’aquesta, es basà en els membres dels partits nacionals i reconegué l’autonomia d’aquests darrers Durant els primers anys promogué la celebració revolucionària del primer de maig i la lluita per la jornada de vuit hores Malgrat que el congrés d’Amsterdam 1904 prohibí la participació dels partits socialistes als governs burgesos, la Internacional restà dividida en dues tendències, una de reformista, que era majoritària, i una altra de revolucionària El congrés de Stuttgart 1907 proclamà una posició antibellicista, però en esclatar la Primera Guerra Mundial la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina