Resultats de la cerca

Fou presentada, en marbre, a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona 1907 És el primer nu de l’artista, encara amb una forta influència modernista L’original és al Museu Nacional d’Art de Catalunya i la rèplica més coneguda és la de marbre que centra l’estany de davant el Parlament de Catalunya 1917

Cursà estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona En els seus inicis treballà el realisme, però posteriorment es decantà cap a un estil formal d’influències africanes i personatges estilitzats Treballa molt a Itàlia i Alemanya, on té un gran prestigi Ha participat en nombroses fires d’art contemporani a Barcelona, Bolonya, Milà, Florència i Pàdua

Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Mare de Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna

Fou professor de l’acadèmia de Belles Arts de Petrograd Els seus quadres de gènere i d’història estan impregnats d’un realisme en molts casos purament anecdòtic Els sirgadors del Volga Museu de l’Estat Rus, Leningrad, Ivan el Terrible i el seu fill galeria Tret'akov de Moscou També pintà retrats Tolstoj, Musorgskij, Glinka, etc

El 1776 ingressà a l’Accademia della Crusca Fou secretari 1805 i més tard president de l’acadèmia de belles arts de Carrara Membre de l’Arcàdia amb el nom de Labindo, escriví Odi 1784, on introduí els metres horacians, i Poesie e prose varie 1785 És considerat un dels representants més importants de la poesia neoclàssica italiana

Fou deixeble a Venècia del gravador Joseph Wagner 1745 Enriquí la tècnica del gravat amb la innovació del puntejat Treballà també a Anglaterra 1764, on figurà entre els fundadors de la Royal Academy Traslladat a Portugal, fou director des del 1802 de l’acadèmia de belles arts de Lisboa, ciutat on fundà una escola de gravat

Estudià primer pintura al taller del baró Gros, i a partir del 1828, a l’escola de belles arts Es distingí sobretot per les seves litografies, que produí en nombre considerable i lliurà al comerç Hom coneix en particular La declaració de la cambra de diputats al duc d’Orleans 1835 i Una verge i la religió cristiana 1839

Autodidacte, fou, però, orientat per Arthur Segal Exposà de molt jove al Castellet Hotel de Cala Ratjada, a les Galeries Costa 1949, al Cercle de Belles Arts 1951, a Puigpunyent 1959, a la Sala Pelaires, etc És autor de paisatges i marines i algunes obres de crítica social, en un estil propi, fruit d’una elaborada realització

La societat, aprovada per les autoritats el 1840, es dividia en quatre seccions literatura, ciències naturals, matemàtiques i belles arts Aviat tingué una seixantena de socis residents i més de setanta corresponents el rector de la Universitat de Barcelona li cedí un local per a les seves sessions El 1860 es fusionà amb l' Ateneu Català

El 1908 MDenis i PSérusier marquen els seus primers quadres Cap al 1922 la influència de GBraque li féu plantejar-se un cubisme mesurat A partir del 1930 realitzà decoracions murals La música 1937, Palais de Chaillot Fou professor de l’Escola de Belles Arts 1945, on creà un taller de pintura monumental tres anys més tard