Resultats de la cerca

Patrocinà la construcció del port de Tarragona 1802, en part finançat per ell, amb utilització de ferro de les seves mines d’Alins de Vallferrera, al Pallars Sobirà El 1809 presidí la comissió de finances del congrés celebrat a Tarragona, i el 1810 fou elegit diputat a les corts de Cadis El 1822 fou alcalde primer de Tarragona Feu construir a la seva ciutat, al carrer de Cavallers, la Casa Castellarnau , decorada per Josep Flaugier, i convertida en museu el 1969 Era pare de  Josep Antoni de Castellarnau i de Camps

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61

Defensa, destacà en el planter del Futbol Club Barcelona i jugà en l’equip B abans de ser cedit a la Unió Esportiva Figueres 1991-93 Fitxat per l’Osasuna, hi jugà la temporada 1993-94, en què debutà a primera divisió Al Rayo Vallecano aconseguí el seu millor rendiment, i retornà a primera 1994-97 Després passà al Mèrida 1997-2000, novament al Rayo 2000-03, i finalment al Cadis, on jugà cinc temporades fins la seva retirada el 2008 Fou internacional sub-21 en tres ocasions

Llevat del període 1529-73, que els principals ports de Castella podien expedir directament vaixells a condició que de tornada fondegessin primerament a Sevilla, exercí un estricte monopoli del comerç amb Amèrica Les seves atribucions entorn del tràfic mercantil, concretades el 1510, foren molt àmplies organització del tràfic de flotes i d’expedicions colonitzadores, fiscalització de les entrades de metalls preciosos, control i administració dels béns, tant de la corona com dels particulars, arribats de les Índies, registre de vaixells, aprovisionament de mercaderies,…

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos Múrcia, al cap de Gata Almeria, a Tarifa Cadis i a Torrevella Baix Segura En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla

Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37

Aquestes juntes provincials començaren a actuar espontàniament a causa del desprestigi de la Junta Suprema Central, constituïda a Madrid per l’abril del mateix any per Ferran VII La Junta de València proposà un pacte federatiu entre totes elles, i pel setembre del 1808 es reuniren a Aranjuez i formaren la nova entitat Pel desembre s’installà a Sevilla, on acordà la convocatòria de les antigues corts del regne, i pel gener del 1810 passà a Isla de León Cadis, on fou elegit un consell de Regència Subsistí fins a l’acabament de la guerra contra Napoleó

Catorzè duc de Frías Lluità contra Napoleó A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia vençuts els liberals, s’exilià a França 1823-28 El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II El 1838 fou president del govern i ministre d’estat Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza 1837 i l’oda La muerte de Felipe II 1842

Format musicalment al seminari de Cadis, exercí de mestre de capella en diverses institucions eclesiàstiques d’Extremadura i de Castella a la seu de Còria Càceres, al monestir de San Pablo de Zamora i a la seu de la ciutat, i finalment obtingué el preuat càrrec de mestre de capella a la catedral metropolitana i primada de Toledo, on treballà des del principi de setembre del 1663 fins a la seva mort La seva obra fou donada a conèixer per Higini Anglès en el seu estudi de l’arxiu de la catedral de Valladolid, el 1948