Resultats de la cerca

Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Guillem de Montgrí , sagristà de Girona, i de Pere de Torroella o de Montgrí i Ramon de Torroella o de Santa Eugènia, bisbe de Mallorca Es casà amb Beatriu Prengué el cognom de Santaeugènia, pel fet d’haver-se refós amb la seva família una branca dels Santaeugènia de Berga i d’haver-ne heretat els béns Vers el 1228, per mort del seu germà gran Ponç Guillem, heretà Torroella de Montgrí, i per això és conegut també per Bernat de Montgrí i de Santaeugènia Participà en la conquesta de Mallorca…

Poc abans del 1220 el seu pare l’envià amb la seva mare a la cort de Jaume I, mentre ell romania al Termenès defensant el territori contra Simó de Montfort en la croada contra els albigesos El seu pare morí en la lluita i perdé tots els seus béns Oliver es trobava a la cort de Jaume I el 1240, quan acompanyà el jove vescomte de Carcassona, Ramon Trencavell III, al fracassat intent de recuperar la ciutat de Carcassona L’any següent acompanyà el comte Ramon de Tolosa a la reconquesta de Rasès, el Menerbès i el Termenès De tornada a Catalunya continuà a la cort de Jaume I fins el 1246, que feu…

Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán 1376, algutzir del mateix rei 1379, batlle general de València 1380-81 i governador general de València 1381-86, càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei 1387-89 Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i…

Representant del tardà manierisme romà El 1581 anà a Roma, on assolí una gran fama frescs de sant Joan del Laterà, del Palau dels Conservadors i de la villa Aldobrandini

Passà als Nin Fou rehabilitat el 1929 com a comtat de Montalbo d’Aragó per Gabriela del Alcázar y Mitjans

La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1530 a Pietro Antonio Sanseverino, cavaller del Toisó d’Or El 1606 passà als comtes de Saponara i el 1888 als Costa

Constava de cent cavallers i requeria proves de noblesa i ésser cavaller de l’orde de Sant Miquel Abolit el 1792 i restaurat el 1814, fou definitivament suprimit el 1831

Fou cavaller i intervingué en lluites polítiques a favor de Ramon Berenguer IV de Provença i de Carles d’Anjou És autor de sirventesos polítics i de cobles satíriques, humorístiques i amoroses

Fill d’un comerciant ric de Barcelona, Amador Dalmau i Colom Barcelona 1658 — 1734, per la seva actitud aliadòfila fou empresonat, amb aquest, pel lloctinent borbònic de Catalunya Francisco de Velasco 1704, però fou alliberat a l’entrada dels aliats a Barcelona 1705 i recompensat amb el privilegi de cavaller El 1706 mobilitzà pel seu compte una companyia de quaranta cavallers s’incorporà després a les forces regulars i lluità a les batalles d’Almenar i Monte Torrero 1710 Fou membre, a partir del 1713, de diverses juntes de defensa de Barcelona i s’ocupà principalment del…

Fill del compositor Luciano Chailly, començà a dirigir de molt jove, amb el suport de directors de renom com Claudio Abbado i Herbert von Karajan Ha dirigit les orquestres més importants d’Europa i Amèrica El 1993 deixà la direcció del Teatro Comunale de Bolonya després de set anys d’ésser-hi al capdavant, i el 2004, la de l’Orquestra de la Royal Concertgebouw d’Amsterdam, de la qual fou director titular des del 1988 i director emèrit des del 2002 El 2005 estrenà els càrrecs de director titular de l’Orquestra Gewandhaus de Leipzig i director musical de l’Òpera de Leipzig Des del 1999 és…