Resultats de la cerca

S’especialitzà en medicina de l’esport durant els anys seixanta Fou metge dels equips de futbol de l’Espanya Industrial, el Club Deportiu Comtal, el Barcelona Atlètic, el FC Barcelona i el Centre d’Esports Sabadell També exercí a la Mutualitat de Futbolistes Publicà diversos articles i participà en llibres de traumatologia i esport

Lateral dret, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1930-31, procedent del Badalona Després d’un breu pas pel Sevilla, tornà al Badalona Durant les temporades 1934-35 i 1935-36 jugà amb l’Hèrcules, la darrera d’aquestes a primera divisió En l’edició 1941-42 jugà amb el Futbol Club Barcelona

Fou atleta del Centre Atlètic Laietània i del Reial Club Deportiu Espanyol L’any 1943 fou campió de Catalunya i tercer en el Campionat d’Espanya dels 3000 m obstacles La seva millor marca 1944 el situà en el segon lloc del rànquing espanyol El 1953 fou campió d’Espanya de cros per equips

Des del 1995 dirigeix el Servei de Medicina de l’Esport de Centre Mèdic Teknon Fou metge de la Federació Espanyola d’Hoquei 2004-06 i de la selecció estatal 2009-10, director dels serveis mèdics del club de futbol italià Udinense 2006-08 i director mèdic del Reial Club Deportiu Espanyol 2008-09

Jugà al Club Turó fins el 1942, quan passà al Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’hoquei sobre patins Amb l’Espanyol guanyà un Campionat de Catalunya 1943 i la primera edició del Campionat d’Espanya 1944 El 1945 fitxà pel Patín Club, en què es retirà el 1947

Lateral esquerre, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1975-83 procedent del Real Madrid Disputà 195 partits de Lliga com a espanyolista i marcà 2 gols Jugà una vegada amb la selecció estatal 1978 i una altra amb la catalana 1976 Després de l’etapa amb l’Espanyol es retirà i feu d’entrenador

Lligat al Reial Club Deportiu Espanyol en diverses etapes, fou vicepresident primer 1982-89 amb Antoni Baró de president El darrer any accedí a la presidència de manera interina El 1990 creà, juntament amb Agustín Mellado, la primera fundació de futbol a l’Estat espanyol, la Fundació Ferran Martorell, dedicada a fomentar el futbol de base

En el període 1948-50 pertangué al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 800 m i de 1500 m 1948, 1949, 1950 i campió d’Espanya de 800 m 1949 També millorà els rècords catalans dels 800 m i els 1000 m 1950 L’any 1951 tornà a competir amb la federació de Castella

Migcampista que començà la seva carrera esportiva al CF Extremadura, jugant posteriorment al Celta de Vigo i al Real Betis Balompié Jugà tres temporades al Reial Club Deportiu Espanyol 2005, 2006, 2007, guanyà la Copa del Rei 2006 i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 Fou campió d’Europa sub-21 amb la selecció espanyola

Davanter centre, destacà al Club Esportiu Mercantil, de Sabadell, i més tard jugà al Centre d’Esports Sabadell 1944-49 L’edició de 1949-50 jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, en què disputà 9 partits, i retornà al Sabadell 1950-51, del qual és el màxim golejador a primera divisió, amb 35 gols en 92 partits