Resultats de la cerca
Es mostren 1228 resultats
Apareix a Barcelona la "Revista Popular"
Apareix a Barcelona la "Revista Popular", portaveu integrista dirigida per Fèlix Sardà i Salvany
La legió s’acantona a Legio (Lleó)
La legió VII Gemina Felix torna a Hispània i s’acantona a Legio Lleó
Roc d’Olzinelles i de Miquel
Arxivística i biblioteconomia
Història
Cristianisme
Erudit i historiador.
Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…
, ,
Leidrat de Lió
Cristianisme
Arquebisbe de Lió.
Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800 tornà a…
Concili de Frankfurt
El concili de Frankfurt, convocat per Carlemany, condemna Fèlix, bisbe d’Urgell, i la doctrina adopcionista
Henōtikón
Edicte d’unió, de tendència neocalcedoniana, promulgat per l’emperador Zenó, el 482, sota la inspiració del patriarca de Constantinoble Acaci, amb l’intent de reconciliar els calcedonians i els monofisites.
Fou rebutjat pel papa Fèlix III, el qual condemnà Acadi, fet que provocà el cisma acàcia
Independents per Vilafranca
Partit polític
Partit local de Vilafranca del Penedès inscrit al març de 1995.
Dirigents Josep Antoni Nogués president i Fèlix Cusiné secretari En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 521 vots 3,5%
Extrema Esquerra Republicana
Partit polític
Partit republicà revolucionari, d’ideologia federal, proper a l’anarcosindicalisme i partidari de la Tercera República, creat pel diputat Àngel Samblancat com Avantguarda d’Extrema Esquerra Republicana (abril de 1932) i refundat al març de 1933, tot incorporant sectors diversos del federalisme revolucionari.
Sembla que s’integrà en el Partit Federal Ibèric Altres dirigents Eduardo Sanjuán, Raimon Samsó, Josep Guillamón, Antoni Ortega Farreró i Félix Burgada
cisma acàcia
Cristianisme
Cisma provocat pel patriarca Acaci de Constantinoble, el qual instigà l’emperador Zenó a la publicació de l’Henōtikón o edicte d’unió de tendència monofisita.
L’edicte no fou acceptat pel papa Fèlix III, que excomunicà el patriarca Això provocà un cisma, que durà del 482 al 519
Esglésies del Donasà anteriors al 1300
Mapa dels castells I les esglésies del Donasà anteriors al 1300 J Salvadó Queragut Sant Felix de Donesan Ròsa Sant Nazari de Ròsa