Resultats de la cerca
Es mostren 2644 resultats
Francisco de Arceo
Metge cirurgià castellà.
És autor de De recta vulnerum curandorum ratione Anvers, 1574, que fou traduïda a l’alemany, a l’anglès i a l’holandès i la vigència de la qual arribà fins a les edicions del s XVIII 1717
Francisco Añón Paz
Periodisme
Literatura
Poeta i periodista gallec.
Estudià dret a Santiago i, fracassada la revolució gallega del 1846, es refugià a Portugal, d’on fou expulsat en publicar el poema Himno dos povos ‘Himne dels pobles’, 1850 Figura destacada als inicis del desvetllament cultural gallec del s XIX, deixà una obra, desigual, bé que molt popular, que hom reuní en Poesías gallegas y castellanas 1889
Francisco de Andrade
Literatura
Poeta i cronista major del regne portuguès.
Entre les seves obres històriques sobresurt la Crònica do muito alto D João III 1613 com a poeta, és autor de Primeiro cerco de Diu 1589, poema èpic concebut dins la tradició del gènere marcada per l’obra de Camões
Francisco José Sanguino
Teatre
Autor, director i productor teatral.
Llicenciat en filologia hispànica, fundà Jácara Teatro 1981 i El Club de la Serpiente 1993, on estrenà i dirigí alguns muntatges com Creo en Dios premi Ciudad de San Sebastián 1995 Ha estrenat obres com Metro premi de la Generalitat a la millor obra teatral 1994 i Sambla p'a tu 1998
Francisco Burillo Mozota
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador aragonès.
Doctor per la Universitat de Saragossa, és professor de prehistòria a la Universitat de Terol Ha centrat la seva investigació en l’estudi dels pobles celtibèrics i ha estat un dels introductors a l’Estat espanyol dels estudis sobre arqueologia espacial Entre els seus treballs cal destacar El valle medio del Ebro en época ibérica 1980, Aproximación diacrónica a las ciudades antiguas del valle medio del Ebro 1986 i Los celtíberos Etnias y estados 1998
Francisco Asorey González
Escultura
Escultor gallec.
Format en l’impressionisme, derivà més tard cap a un expressionisme matisat per les formes del romànic i el barroc popular gallec La seva obra més destacada s’insereix en la línia realista, depurada d’un inicial folklorisme, i incideix en una visió dramàtica de la Galícia camperola Naiciña, O Tesouro, Santa Galega Conreà també l’escultura monumental Panteó Gallec de Buenos Aires, Monument a Curros Enríquez , a la Corunya, Cruceiro de Sant Francesc, a Compostela Entre la seva obra de tema religiós destaca el Crist de Moià Moianès
Francisco Grande Covián
Bioquímica
Bioquímic asturià.
Llicenciat en medicina a Madrid 1931, amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz Catedràtic de fisiologia de Saragossa 1950, el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis Minnesota i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976 És autor de treballs bàsics sobre el…
Francisco Navarro Villoslada
Història
Literatura
Escriptor i polític tradicionalista.
Estudià filosofia, teologia i dret Fou diputat i senador Defensà amb enardiment les seves idees en nombrosos articles periodístics i fundà El Pensamiento Español Les seves novelles pertanyen al gènere històric, encara que aquest gènere ja era periclitat quan ell les escriví Les més importants són Doña Urraca de Castilla 1849, Doña Blanca de Navarra 1874 i, sobretot, Amaya o los vascos del siglo VIII 1878, damunt la qual JGuridi escriví l’òpera Amaya 1920
Francisco de Navarra
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill natural de Pedro de Navarra y de Lacarra, vescomte de Muruzábal, mariscal de Navarra, i d’una Hugalde Fou nomenat prior de Roncesvalls 1518 i poc després completà els seus estudis de dret i teologia a Tolosa Llenguadoc, París i Salamanca, on fou rector el curs 1529-30 Inquisidor del Sant Ofici des del 1539, conservà aquest càrrec després d’ésser nomenat bisbe de Ciudad Rodrigo 1542 El 1545 fou nomenat bisbe de Badajoz i assistí al concili de Trento En tornà al cap de poc, i Carles V el nomenà president de la cancelleria de Granada, càrrec que refusà i tornà al concili, on prengué part…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina