Resultats de la cerca
Es mostren 389 resultats
castell de Fornils
El castell de Fornils
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, del municipi de Susqueda (Selva), dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.
Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV
Chichén Itzá
El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
Como
El llac Como des de Varenna
danddsummers (CC BY-NC-ND 2.0)
Llac
Llac d’origen glacial de la Llombardia, Itàlia, al peu dels Alps, retingut per una antiga barrera morènica.
És alimentat pel riu Adda , que també li fa d’emissari Ocupa una depressió que s’obre entre massissos calcaris i s’estenia antigament fins a Chiavenna ocupant l’extensió actual del llac Mezzola A les seves vores hi ha diversos nuclis turístics i comercials, els més importants dels quals són Lecco i Como
Bonrepòs
Santa Maria de Bonrepòs
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Antic priorat premonstratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), al municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
Dins el municipi de Gavet de la Conca Pallars Jussà, és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs , contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hospital annex El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de…
Atacama
Vista del desert d’Atacama
Brigitte Djajasasmita (CC BY-NC-ND 2.0)
rescloses d’‘Aswān
Vista de la resclosa alta
cliff hellis (CC BY-NC-ND 2.0)
Embassament
Rescloses sobre el Nil, a Egipte, 5 km al sud de la ciutat d’‘Aswān.
La resclosa vella, sobre la primera cascada del Nil, fou construïda entre el 1892 i el 1902 i elevada entre el 1912 i el 1932, amb una llargada de 2140 m i una altura de 51 m l’embassament té una capacitat màxima de 5500 milions de m 3 7 km més al sud fou construïda 1960-70 una nova resclosa —la resclosa alta— amb una llargada de 3830 m i una altura de 110 m L’embassament té una capacitat màxima de 164 000 milions de m 3 , dels quals són utilitzats 74000 milions uns 55500 per Egipte La construcció d’aquesta resclosa obligà a traslladar alguns famosos monuments de l’antic Egipte Abu…
nansa
Bossa de mà amb nanses
cottonbud_design (CC BY-NC-ND 2.0)
Part sortint d’un objecte, en forma d’arc, anell, etc., que serveix per a agafar-lo; ansa.
capelleta
Capelleta de Sant Rafael (Mataró)
Josep Ramis (CC BY-NC-ND 2.0)
Cristianisme
Fornícula amb una imatge exposada a la veneració dels fidels.
samfaina
Plat de bacallà amb samfaina
Alexandra Guerson (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Menja feta amb tomàquet, pebrot, ceba i albergínia i, eventualment, julivert i pebre, que hom sofregeix a la paella.
És emprada com a acompanyant o guisada conjuntament amb la resta dels ingredients en molts plats de carn i peix
forc
Forc d’alls
José-María Moreno García (CC BY-NC-ND 2.0)
Trena de joncs, d’espart, etc., on hom subjecta per les cues una partida d’alls, de cebes, etc.