Resultats de la cerca

Pertangué a l’orde franciscà, estudià a Bilbao i a Aranzazu, i visqué des dels 42 anys al Collegi de Missioners de Zarautz Considerat com un dels iniciadors del renaixement literari al país basc, realitzà traduccions, estudis gramaticals i, sobretot, llibres de caràcter religiós com Escu liburna eta berean eguneango cristiñan cereguiñac ‘Manual de pràctiques cristianes diàries’, 1802 Publicà obres en diversos dialec tes bascs i traduí al biscaí el Gero d’Axular La majoria de les seves obres foren publicades pòstumament, i algunes resten inèdites encara

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501

El seu treball s’ocupa de qüestions relacionades amb el temps biològic, històric, psicològic, verbal, etc, però des d’una pretesa absència de l’autor en el sentit convencional Li interessen els processos de treball més que les formalitzacions concretes En aquests processos, estableix connexions amb altres artistes, diferents espais, diversitat que incorpora la pluralitat de referents geogràfics, històrics o culturals Habitualment escriu texts crítics sobre teatre i dansa, aspecte que incorpora a la seva obra, especialment sobre el flamenc, del qual ha fet una vertadera tasca d’investigació…

Apologista gairebé místic de la llengua durant l’època romàntica del renaixement literari i que ha tingut seguidors fins als nostres dies Les seves obres són escrites en castellà

Capità d’Hernán Cortés en la conquesta de Nova Espanya, es distingí per la seva crueltat envers els indis Sotmeté la zona de Guatemala i d’El Salvador 1523-24 i com a recompensa d’aquesta acció hom li concedí la governació de Guatemala Atret per les noves del sud, volgué intervenir en la conquesta de Quito Pizarro, però, l’expulsà dels seus territoris Morí en un combat de repressió dels habitants de Jalisco

Mestre FIDE des del 2011, es formà al Club d’Escacs Masdenverge i després passà al Reus Deportiu En el seu palmarès hi ha els títols de l’Obert d’Escacs Actius Vila de Tona 2013 i del Torneig d’Escacs Vila de Cambrils 2013 També fou subcampió individual de Tarragona d’escacs 2003 i de ràpides 2013

Fou membre de la junta carlina de Berga, de la fracció dita aristocràtica , oposada a les crueltats del comte d’Espanya Mort sense fills el succeí com a baró José de Castañeda y de Navarrete

Prengué l’alternativa a Sant Sebastià el 2 de setembre de 1923 Residí gairebé sempre a Barcelona, on fou una figura popular Es caracteritzà pel seu valor i per la seva decisió a l’hora de matar

Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra més important…

Marquès i després duc d’Almodóvar del Río Fou successivament ambaixador a Peterburg, a Lisboa i a Londres, fins el 1778 Fundà la Sociedad Económica de Amigos del País, de Segòvia Escriví Década epistolar 1781, on exposà la situació de la literatura francesa, i Historia política de los establecimientos ultramarinos de las Naciones Europeas , adaptació, inacabada, de l’ Histoire philosophique de Raynal