Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment a Viena, probablement amb Antonio Bertali, Burckhardt Kugler o Giovanni Sansoni El 1649 fou nomenat violinista de l’orquestra de la cort El 1671, en el punt culminant de la seva fama com a violinista i compositor, fou nomenat vicemestre de capella de la cort imperial, i el 1679, després de la mort de GF Sances, mestre de capella Juntament amb els seus contemporanis Bertali, Sances i A Draghi, fou un dels músics més notables de la cort dels Habsburg entre el 1655 i el 1680 Autor d’una variada i abundant producció musical, que inclou música escènica i sacra, destacà…

Estudià a la seva ciutat natal amb Maria Löve-Destinn, de qui adoptà el cognom per a la seva carrera professional, que s’inicià el 1897 amb Cavalleria rusticana a l’Òpera de Dresden El 1901 interpretà el paper de Senta a l’estrena de L’holandès errant a Bayreuth, on fou una convidada assídua fins el 1914 Entre el 1904 i el 1921 cantà al Covent Garden, on destacà amb les seves interpretacions d' Aïda i Madama Butterfly , i el 1908 ho feu a Nova York, ciutat on el 1910 estrenà La fanciulla del West , de Puccini, i on actuà en nombroses ocasions fins el 1921 Es retirà el 1927 després d’haver…

La seva obra es reparteix entre la poesia i la prosa, sobretot el conte, i destaca per la seva defensa de la dignitat humana, mitjançant un naturalisme expressionista Cal destacar, en poesia, Zívota bido, přec tě mám rád ‘Misèria de la vida, tanmateix t'estimo’, 1905, Splav ‘La cascada’, 1916 i Nové basně ‘Noves poesies’, 1928, i els contes d' Ejhle člověk ‘Ecce homo’, 1904, Stríbrný vítr ‘Vent d’argent’, 1910 i Tělo ‘El cos’, 1919

Membre del Partit Comunista 1921, formà part del Comitè Central 1929 i de l’Assemblea Nacional 1935 Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb els partisans eslovacs Després de la guerra fou nomenat secretari general del partit i vice-primer ministre 1948 Caigut en desgràcia 1951, fou destituït i executat, acusat d’ésser agent sionista i espia de les potències occidentals L’any 1963 fou rehabilitat

Fill i successor, per elecció, del príncep Cristòfor I, del llinatge Báthory, portà una política contemporitzadora entre Turquia i Àustria El 1596, després d’haver estat reconegut 1594 príncep hereditari de Transsilvània per l’emperador, li cedí el principat, però, penedit, tornà a pujar al tron ajudat pels turcs, bé que cedí la corona definitivament a l’emperador el 1602

Originari de l’exèrcit hannoverià, ingressà en el de Prússia 1801 Després de la pau de Tilsit 1807 presidí la comissió de reorganització militar Vetat per Napoleó, continuà actuant en la clandestinitat fins que, iniciada la guerra 1813, actuà com a cap d’estat major de Blücher Fou mortalment ferit a la batalla de Grossgörschen

Bon coneixedor de les literatures estrangeres, renovà radicalment la crítica literària txeca A partir del 1928 publicà Šalduv Zápisník ‘El noticiari de Salda’, 1928-37, testimoniatge del seu temperament lluitador Cal esmentar Boje o zítrek ‘Batalles per al demà’, 1905, Duše a dílo ‘L’ànima i l’obra’, 1913 i Básnická osobnost Dantova ‘La personalitat poètica de Dant’, 1921 Els seus drames exerciren també una gran influència en el desenvolupament del teatre txec Zástupuvé ‘Les masses’, 1921, on s’ocupa de la salvació de l’individu, Dítě ‘L’infant’, 1923, pròxim a la literatura proletària, i…

Autor de contes i peces teatrals, excellí sobretot en el gènere novellesc, i les seves novelles es caracteritzen per una fantasia exuberant i un absolut domini de la llengua cal destacar Pole orná a válečná ‘Camps de treball i de guerra’, 1925, Marketa Lazarová 1931, Konec starých času ‘La fi dels temps vells’, 1934, Tři řeky ‘Els tres rius’, 1936 i Rodina Horvatová ‘La família Horvat’, 1938 Escriví també Ovrazy z dějin národn českeho ‘Imatges de la història de la nació txeca’, 1939-40 Fou empresonat i mort pels alemanys

Membre del partit comunista i director de Mundo Obrero , el 1936 aconseguí una acta de diputat Des de la cartera d’agricultura 1936-39 propugnà la reforma agrària contra la idea collectivitzadora S'exilià el 1939

L’any 1796 debutà com a pianista, i més tard fundà la pròpia escola de música Les seves composicions s’adscriuen al Romanticisme musical, en especial les sonates per a piano, els dos concerts, les variacions i diverses peces amb la denominació d' Allegri di bravura Compongué música de cambra, tres simfonies i una obertura, nombrosos lieder txecs i italians i altres sobre texts de Goethe, Schiller i Puškin