Resultats de la cerca

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar Montserrat…

Féu estudis al seminari de Mallorca i a la Universitat de Friburg de Brisgòvia Alemanya, on s’interessà pel lullisme fou collaborador del Raimundus Lullus Institut i es doctorà en teologia 1975 amb una tesi sobre la teoria lulliana dels correlatius 1979 Ha editat l' Ars Notatoria i l' Astronomia de Ramon Llull Secretari d' Estudios Lulianos i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, és professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca

Tot i que Gabarró havia escrit des de jove, es donà a conèixer de manera tardana amb la publicació del seu primer llibre Tot és caduc 1992 a quaranta-vuit anys Des d’aleshores la seva obra sortí amb certa regularitat Una llum a la finestra 1994, País trencadís 1998, El jardí 2001, El somni de la raó 2004 i El temps de la terra 2007 Els seus poemes són despullats i directes, i tenen com a objectiu essencial la denúncia irònica de les constants falles de la condició humana

Collaborà primer en publicacions com Florita , Nicolás , Can-can i DDT , i també a Tretzevents Marxà a París, on treballà també per a Pardon , Stern o Playboy De retorn a Barcelona, collaborà en El Papus , que posteriorment dirigí Fou fundador i collaborador habitual d’ El Jueves , que dirigí El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la Universidad de Alcalá de Henares

Deixeble de M Crusafont i M De Renzi, es llicencià en ciències geològiques per la Universitat de Barcelona el 1971 i es doctorà el 1976 Professor de geologia de la Universitat de Barcelona des del 1972, n'és catedràtic de paleontologia del 1986 ençà És especialista en l’estudi dels molluscs del Neogen fins l’actualitat, i també en els fenòmens de bioerosió fòssils i actuals L’any 1978 fundà el grup de treball Paleontologia del Neogen, de la Universitat de Barcelona Des del 1987 és cap d’estudis de l’ensenyament de geologia de la Universitat de Barcelona Fou vicepresident del Regional…

Format al CE Noia, jugà dues temporades al CP Tenerife 1997-99 i retornà al Noia 1999-2006, amb el qual guanyà una Copa Federació 2002 Fitxà pel CP Vilanova 2006-09, amb el qual conquerí una Copa CERS 2007, i la temporada 2009-10 tornà al Noia També guanyà una Golden Cup amb la selecció catalana 2009

Fill de Joan Vila i Pujol Format a l’ Escola Massana , d’on el 1952 esdevingué professor fins a la jubilació 1989, es dedicà a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos Hi ha obra seva, entre d’altres, a les Llars Mundet, al Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona, al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, a la parròquia de Sant Miquel de Vallfogona de Balaguer, a la delegació de l’ONCE a Barcelona i, especialment, a la parròquia de Sant Joan de Vilassar, d’on són obra seva bona part dels retaules de l’interior…

Membre de grups teatrals com La Pipironda i El Camaleó, del 1963 al 1983 treballà per a l'Editorial Bruguera com a redactor i redactor en cap de revistes de còmics Ven y Ven , Suplemento de Historietas del DDT , El Campeón de las Historietas , Bravo i Mortadelo Fou també traductor al castellà de tires còmiques de Pilote , com Achille Talon i Blueberry , i amb material d’aquesta revista francesa fou editor, també per a Bruguera, de Gran Pulgarcito 1969-70 Fou enviat a Mèxic per l’editorial 1978 perquè hi introduís edicions de Mortadelo o Los Cuates Zipi y Zape Posteriorment produí sèries…

Format a Llotja, a Barcelona, on es presentà el 1940 Practicà un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta Exposà als Països Catalans, a Madrid i a les principals ciutats europees i americanes Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià

Deixebla d’ À Ferrant i de J Llimona, presentà la seva primera exposició a Barcelona 1932 Havent guanyat a Madrid la beca Conde de Cartagena 1936, anà a París, on rebé lliçons de C Despiau Exposà a Barcelona, Madrid, París, etc El seu estil pot definir-se d’esquematització de l’obra llimoniana Conreà especialment el nu femení i l’escultura religiosa Sant Benet , estació del Via Crucis a Montserrat