Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà tres vegades la Lliga 1983, 1987, 1991 i dues Copes del Rei 1989, 1991 Participà en una Copa d’Europa 1987 i en quatre Recopes d’Europa 1984, 1985, 1988, 1989 Fou vint-i-quatre vegades internacional amb la selecció estatal absoluta i jugà la Copa del Món 1985

Guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya de motocròs, un en 80 cc 1989 i dos en 250 cc 1993, 1994 A més, guanyà les edicions del Trofeu San Miguel de 80 cc 1990 i de les 24 Hores de Ciclomotors de Parets 1992 Fou campió d’Europa en 250 cc 1996 i campió d’Espanya SX en 250 cc 1997 i MX1 2005, 2006, després de superar una greu lesió que patí al final del 1996 Guanyà set vegades consecutives el Campionat d’Espanya de motocròs en 250 cc 1997-2003 Quedà tercer en el Mundial de motocròs de 250 cc 2002, fou subcampió del món de 650 cc 2003 i es convertí en el primer català que guanyà un Gran…

Formà part del Club Esportiu Universitari Guanyà el Campionat d’Espanya júnior en les proves de 100 i 200 m llisos 1972 En l’àmbit absolut, fou subcampió d’Espanya de 200 m llisos 1973 Guanyà en dues ocasions les proves de 60 i 100 m llisos del Campionat de Catalunya 1973, 1974 També es proclamà campió de Catalunya en la prova de relleus de 4 × 100 m llisos 1973

S’especialitzà en salts d’obstacles tot i que competí en altres disciplines hípiques com el raid Guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de salts per equips en categoria juvenil 1975 i l’any següent es proclamà subcampió de Catalunya de salts També fou medalla d’or per equips en el Campionat d’Espanya de les Autonomies de raid hípic 2010 Participà en el Campionat del Món de raid per a cavalls joves 2006 Entre el 2007 i el 2010 formà part del top ten en nou raids internacionals CEI Fou membre de l’equip espanyol juvenil de salts 1976

S’inicià a l’equip de rem de la Universitat Politècnica de Catalunya, però poc després passà al Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió d’Espanya en quatre amb timoner en tres ocasions 2000, 2001, 2002 i en una en dos amb timoner 2001 En l’àmbit internacional, aconseguí un tercer lloc a la Copa del Món 2002 en dos amb timoner

Membre del Club d’Esgrima Fides i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en categories inferiors en la modalitat de floret i es proclamà campió d’Espanya individual en categoria cadet 1979 i júnior 1983, 1984, i per equips en categoria júnior 1979, 1984 i sènior 1984 També fou cinc vegades campió de Catalunya individual, una en categoria cadet 1981, tres en júnior 1981, 1982, 1983 i una com a sènior 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola en un Mundial júnior 1984 Es retirà l’any 1988

Debutà a segona divisió el 2001, on arbitrà un total de 101 partits en 5 temporades Al setembre del 2006 xiulà per primera vegada a primera divisió Des de llavors, entre partits de Lliga, Copa del Rei i amistosos ha arbitrat més de 80 partits

Porter conegut amb el nom de Paco Arjona , debutà com a professional amb l’Epic Casino de Terrassa el 1997 Posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell 2001-02, al Futbol Club Barcelona 2002-07, al Sícoris de Lleida 2007-08, a l’Agrupació Esportiva Centelles i es retirà a l’equip japonès Bardral Urayasu Fou subcampió de Lliga amb el Miró Martorell 2002 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor al Barça 2006 El 2010 tornà al FC Barcelona com a delegat

Debutà a la divisió d’honor amb el Futbol Club Barcelona l’any 1991, on restà dues temporades Posteriorment jugà en diversos equips de la divisió d’honor de tota la geografia espanyola com el Pozo Murcia o el Futbol Sala Martorell i retornà a la disciplina del FC Barcelona en dues etapes A la divisió de plata també jugà amb equips com el Manacor Futbol Sala o el Manresa Futbol Sala Aconseguí el subcampionat del món de clubs de Porto Alegre 1997 Un cop retirat, entrenà equips de futbol sala de categories infe-riors i equips de la Lliga japonesa

Conegut amb el nom de Quico Fou campió de Catalunya de Rallis 1958 Quedà segon del I Ralli Primavera del Club 4 CV i guanyà, com a copilot de Juan Fernández, el IV Ralli dels Pirineus de la PMB 1959 Fou segon en la 3a Copa Renault 8 TS 1971 i primer enel I Campionat d’Espanya de velocitaten circuit 1974