Resultats de la cerca

Doctor en ambdós drets Poeta en català, no es conserven les seves composicions Deixà inèdita una Lloa per una comèdia de sant Joan Batista o  Entremès d’es tres Joans , representada a Porreres, i publicà el poema narratiu Las fiestas que hizo Baltasar Pardo Palma, 1677, relació de les festes convocades pel virrei Bibliografia Reus i Belmar, S 1998 “Una lloa de Jaume Pujol s XVII”, dins Massot i Muntaner, J ed Estudis de llengua i literatura en honor de Joan Veny Barcelona, Universitat de Barcelona / PAM, vol II, p 77-90

Es llicencià en dret i fou secretari de l’Ajuntament de Molins de Rei Fou primer actor als teatres Romea, Principal i Novetats de Barcelona i collaborà amb el Teatre Íntim  Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles i els Espectacles i Audicions Graner Escriví o arranjà una quarantena d’obres, entre les quals les comèdies i peces breus Vico i Calvo 1886, De Pelagalls a Barcelona 1888, molt reeditada, Mirallets per caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim sensacional 1911 i les peces musicals Permeti’m 1906, T’estimo 1908 i El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà…

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…

De molt jove anà a viure a Sabadell, on estrenà i publicà totes les seves obres teatrals Sang per sang 1888, En solfa 1905,  La presonera 1900,  Redempció , entre d’altres També publicà poemes dispersos en la premsa local, el recull poètic  Poncells 1881 i l’opuscle Excursió per l’Ebre i muntanyes de Cardó 1965

De jove fou actor i apuntador, i, més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848, on estrenà la seva primera obra, La nit de Sant Joan , i del Teatre Odeon de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 les societats Melpòmene i La Gata de Frederic Soler Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües per la imposició oficial del 1867 Les tres Roses, o Los celos 1855, Set morts i cap enterro 1858, Cap geperut se veu lo gep 1860, Una nit de Carnaval 1862, La festa major 1869 i De rebot 1877, entre d’altres La seva obra enllaça el repertori de Josep…

El 1373 el rei Pere el cridà a Barcelona per decidir, amb altres rabins, una qüestió de dret hebraic, i poc després fou demanada la seva opinió sobre un litigi entre dos jueus que pretenien el rabinat suprem sobre els jueus de França Hom n’ha conservat 17 respostes a qüestions de dret hebreu i tres llibres de comentaris talmúdics

Fundador del grup Caraja-ji, director artístic del teatre Payró de Buenos Aires entre el 1992 i el 1998 i director artístic de la Sala Villarroel de Barcelona des del 2006 Entre les seves estrenes cal destacar Criminal 1996, Martha Stutz 1997, Faros de color 1999, Gore 2000, Fuera de cuadro 2001, La Escala humana 2001, Intimidad 2001, Demóstenes Estomba 2002, Bésame mucho 2002, El vuelo del dragón 2002, 4D Óptico 2003, Estás ahí 2004-05, Nunca estuviste tan adorable 2004, Metamorfosis 2005 i La felicitat 2007 L’any 2007 estrenà al TNC Com es possible que t'estimi tant , espectacle creat per…