Resultats de la cerca
Es mostren 11443 resultats
Francisco Nieva
Teatre
Nom amb què és conegut l’escriptor, escenògraf i autor teatral castellà Francisco Morales Nieva.
Format a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, el 1952 es traslladà a París, on formà part del grup COBRA amb Pierre Alechinsky i Christian Dotremont Collaborà amb Pier Paolo Pasolini i treballà també com a escenògraf amb Adolf Marsillach De la seva producció teatral, iniciada amb Es bueno no tener cabeza 1971, cal esmentar La carroza de plomo candente 1972, El combate de Ópalos y Tasia 1972, El baile de los ardientes 1975, Delirio del amor hostil 1978, La señora Tártara 1980, Salvator Rosa 1988, els reculls d’obres curtes Centón de teatro 1996 i 2002, Viva el estupor 2005 i Teatro…
Mestre de Sogorb
Pintura
Nom amb el qual és conegut l’autor del retaule de La Visitació conservat al Museu de la Catedral de Sogorb.
Es manifesta continuador dels esquemes flamencs de Jacomart i Reixac, però és més encartonat en les composicions, més barroc en el tractament dels vestits i utilitza amb profusió els gofrats per sanefes, fons i coronaments Aquest darrer punt apropa l’autor a Catalunya, on també es conserva a la seu de Barcelona un retaule de la Visitació, encara que podria ésser obra del seu taller, datat entre el 1466 i el 1475
Alessandro Allori
Pintura
Pintor italià, deixeble de Miquel Àngel i d’Agnolo Bronzino, i autor dels frescs de la capella Gaddi de Santa Maria Novella a Florència.
El seu fill i deixeble Cristófano Allori Florència 1577-1621, influït per Vasari, és autor de la Judith de la Galleria Pitti de Florència Tots dos foren pintors destacats del postmanierisme florentí i representen l’inici de la decadència definitiva de l’escola de Florència
Pere Tàpias

Pere Tàpias
© MPG
Música
Pseudònim de Joan Collell i Xirau, autor i intèrpret de cançons, gastrònom i comunicador.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format, Decididament 1969, La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969, Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta 1971, Una dolça història d’…
,
Josep Palet i Oliver
Literatura catalana
Glosador i autor teatral.
A onze anys quedà cec Era illetrat i componia oralment els seus poemes i les peces teatrals, pels quals adquirí fama, que el portà a participar en el concurs poètic convocat amb motiu de l’estada d’Isabel II a Mallorca, el 1860, i a relacionar-se amb autors cultes com ara Tomàs Forteza, Bartomeu Ferrà, Tomàs Aguiló i Bartomeu Pasqual A les Miscellànies del darrer hi ha una bona part de les peces teatrals de Palet, generalment ben construïdes i de gran eficàcia còmica, a partir de situacions i personatges tòpics, la misogínia i el recurs a escenes grotesques Entremès de perquè naps per taps…
Maurici Fius i Palà
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia Espurnes Poesies amoroses , 1888, novella La creu del Tort i drames en vers L’incendi de Manresa ,1890 Un màrtir de Puigcerdà , 1895 i en prosa La redimida , estrenada el 1897 Vida nova , 1915 Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Vida i obra El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres València 1562, peròen alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano de Lluís del ↑ Milà Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’ins-criuen en el corrent de la poesia cancioneril , encara que també assajà les noves formes italianes en català glossa sovint els temes populars, i en algun cas segueix el…
Joan Baptista Colomers
Literatura catalana
Autor dramàtic i assagista.
Vida i obra Jesuïta des del 1755, s’installà a Itàlia arran de l’expulsió 1767 i restà a Ferrara fins el 1773 després s’establí a Bolonya, on escriví i publicà en italià, com Bernat ↑ Garcia i M ↑ Lassala , tragèdies i drames de tema històric o hispànic com Coriolano , 1779, o Agnese di Castro , 1781 A partir del 1787 es dedicà als estudis filosòfics i a l’assaig, amb obres com Miscellanee curiose ed erudite 1795 o Les philosophes à l’encant 1796 Tornà a València el 1798, on el 1801 publicà poesies en castellà i en català sobre sant Vicent Ferrer i dues obres de tema religiós La adoración de…
Ceferí Clavero i Lloris
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Normalment signava com a Ceferí Clavero de Falces i Carrós Fou procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655 Participà en certàmens poètics celebrats a València els anys 1658, 1659, 1667 i 1668 En aquest darrer presentà un romanç en català, “Pare Carbó estiga atent” València 1669 Moltes de les seves poesies es publicaren entre el 1652 i el 1669 en els preliminars de diverses edicions i en els volums miscellanis dels certàmens Sembla que escriví diverses comèdies hagiogràfiques en castellà, que foren representades
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina