Resultats de la cerca

Deixeble de Roland de Lassus a Munic 1571-73, entrà al servei de Jakob Fugger a Augsburg el 1577 Fou mestre de capella a Königsberg 1586-1608 i a Berlín 1608-11 Deixà cançons a quatre i cinc veus i Geistliche Lieder auf den Choral 1597

Debutà el 1906 al Deutsches Theater de Berlín, dirigit per Max Reinhardt, i es féu cèlebre per les seves interpretacions de Schiller, BSchaw, etc, i sobretot de Goethe i de Shakespeare A partir del 1913 desenvolupà també una tasca remarcable com a actor i director cinematogràfic

Vida Fill d’una família acomodada, gastà bona part de la seva fortuna viatjant A París conegué Voltaire, JB le Rond D’Alembert i JPh Rameau L’any 1749 s’installà a Berlín i participà a fons en la vida musical de la ciutat Publicà tres periòdics, on desenvolupà les seves idees crítiques, i simultàniament es consagrà a l’edició musical i a la composició Conreà la música per a teclat sonates, fugues, preludis, corals i la música vocal cançons i odes, obres que edità acompanyades de diversos tractats, com Die Kunst das Clavier zu Spielen 'L’art d’interpretar al teclat', 1750 o…

Vida El seu nom real era Jakob Liebmann Beer, però afegí al cognom patern el de la seva mare Meyer, que, com el seu pare, provenia d’una família rica i important en el si de la comunitat jueva de Prússia La seva casa a Berlín era un destacat centre d’activitat cultural Només amb onze anys, fou presentat en públic com a pianista Els seus primers professors de composició foren CF Zelter i BA Weber Entre el 1810 i el 1811 estudià amb l’Abbé Vogler, a Darmstadt, on fou company i amic de Carl Maria von Weber El 1910, a Berlín, havia estrenat la seva primera obra per a l’…

Combinà els estudis universitaris de filosofia amb els musicals, que seguí al Conservatori de Madrid, on estudià composició 1966 Amplià estudis a Viena 1969 i, posteriorment, a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Schmid, H Swarowsky i K Osterreicher Guanyà el concurs internacional Nicolai Malko, de Copenhaguen i el de Besançon Després de debutar a La Fenice de Venècia el 1969, s’hi quedà com a assistent de Peter Maag Entre el 1981 i el 1986 fou principal director convidat de l’Orquestra Filharmònica de Londres, tasca que alternà amb la direcció general de la Deutsche Oper de…

Especialitzat en papers clàssics Shakespeare, Schiller, Lessing, Goethe, Kleist, el 1930 esdevingué famós pel seu Hamlet al teatre de Darmstadt, i després de la guerra continuà la seva carrera a Hamburg, Frankfurt, Düsseldorf i Berlín, reconegut com un gran actor Thomas Bernhard li dedicà una obra Minetti 1976 com a homenatge

Professor a la Universitat de Berlín, destacà com a clínic expert en l’exploració dels malalts i en la valoració del símptoma febre, fins aleshores poc considerat Fundador de la patologia experimental Gesammelte Beiträge zur experimentellen Pathologie , 1871, provocà pneumònies amb la secció dels vagues, experiment que ha esdevingut famós

Arxipreste i primer conseller del consistori de Berlín 1764, constituí el centre d’un illuminisme moderat, molt influït pel deisme anglès, i fou un dels renovadors de la teologia evangèlica del s XVIII La seva obra Über die Nutzbarkeit des Predigtamts und deren Beförderung 1772 provocà la reacció de Herder

Vida Fill de compositor, malgrat la seva formació musical infantil -piano i una activitat coral escolar- s’inicià relativament tard en el cant, que simultaniejà amb els estudis universitaris El seu primer mestre fou G A Walter, i posteriorment fou deixeble de H Wissenborn Durant la Segona Guerra Mundial fou fet presoner en un camp de concentració nord-americà a Itàlia De retorn a Alemanya, el 1947 debutà amb una interpretació del Viatge d’hivern de F Schubert a la ràdio Un any després ho feu amb Don Carlos a Berlín, i a partir d’aquest moment cantà a l’Òpera de Viena, el Festival…

El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels