Resultats de la cerca
Es mostren 967 resultats
Francesc Galceran de Lloris i de Borja
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro Bisbe electe de Terni 1498, hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna deixat vacant per Cèsar Borja, que retingué fins a la mort El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova Fou, encara 1503, arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat
Peter Weir
Cinematografia
Director cinematogràfic australià.
S'inicià en la televisió, com a guionista i director de curtmetratges Director eclèctic, ha rodat Cars that Eat Paris 1973, Picnic at Hanging Rock 1975, The Last Wave 1977, Gallipoli 1980, The Year of Living Dangerously 1982, Witness 1985, Mosquito Coast 1986, The Dead Poets Society 1989, premi César 1991, Green Card 1991, Fearless 1994, The Truman Show 1998, premi BAFTA, Master and Commander The Far Side of the World 2003 i The Way Back 2010 Premi honorífic del Festival de Sitges 2018
Cassini
Astronomia
Família d’astrònoms francesos d’origen italià.
Fou el primer Giovanni Domenico Cassini , el qual fou succeït a l’observatori de París pel seu fill Jacques Cassini París 1677 — Thury, Clarmont 1756, que mesurà l’arc del meridià des de Dunkerque a Perpinyà 1713 El seu fill César François Cassini de Thury París 1714 — Thury 1784 heretà la direcció de l’observatori i inicià els treballs d’aixecament del mapa topogràfic de França, tasca que acabà el seu fill i successor a l’observatori, Jacques Dominique Cassini París 1784 — Thury 1845
Joan de Borja
Història
Duc de Camerino i de Nepi (Infans Romanus).
Fill d’Alexandre VI, tot i que hi ha dues butlles datades el mateix dia 1 de setembre de 1501 en les quals el legitimava successivament i contradictòriament com a fill de Cèsar Borja i com a fill seu per un breu de Pau III hom sap que ho era d’Alexandre VI Quant a la mare, hom ha cregut que era la mateixa Lucrècia Borja Estigué al servei de l’emperador Carles V En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d’Aragó
Marc Licini Cras Dives
Història
Militar
General romà.
Lluità al costat de Sulla El 71 aC reprimí la revolta dels esclaus dirigits per Espàrtac, la qual cosa li permeté de recollir una gran fortuna Fou qüestor 81 aC i pretor 71 aC Elegit cònsol juntament amb Pompeu 70 aC, formà part 60 aC, juntament amb Pompeu i Cèsar, del primer triumvirat L’any 55 aC li fou concedit el domini de Síria per cinc anys hi organitzà una expedició contra els parts, els quals derrotà, però fou assassinat quan negociava uns tractats amb llurs generals
Gai Cassi Longí
Història
Patrici romà.
Qüestor de Cras en la seva campanya contra els parts 52 aC, el 49 aC esdevingué tribú de la plebs Durant la guerra civil fou prefecte de la flota pompeiana Després de Farsàlia es reconcilià amb Juli Cèsar, però fou un dels caps principals en la conspiració que en preparà l’assassinat, en el qual participà personalment 44 aC Fou després governador de Síria S'alià amb Brut contra el triumvirat A Filip fou vençut, i, ignorant la victòria de Brut, es féu matar per un llibert
Societat X
Excursionisme
Entitat excursionista de Barcelona.
Fundada el 1872, fou la precursora de les futures associacions excursionistes catalanes Estava composta per una dotzena de joves catalanistes que tenien dos objectius estudiar la geografia de Catalunya amb finalitats estratègiques i practicar una activitat esportiva i d’esplai En formaren part, entre d’altres, Cèsar August Torras, Ramon Arabia, Antoni Massó, Carles Garcia Vilamala i Josep Fiter L’any 1876, la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques en diluí l’activitat i feu que els seus membres s’hi acabessin adherint
Ptolemeu XIII
Història
Rei d’Egipte (51-47 aC).
Fill de Ptolemeu XII , es casà amb la pròpia germana Cleòpatra VII Per congraciar-se els ocupants romans, feu matar 48 aC Gneu Pompeu Magne , escàpol de Cèsar, però, davant el favor donat per aquest a la seva germana, el combaté i morí en la batalla d’Alexandria 47 aC El succeí el seu germà Ptolemeu XIV , dit Filopàtor ~59 aC - 44 aC, que governava Xipre 48 aC Fou assassinat 44 aC per la seva germana Cleòpatra VII, amb la qual també s’havia casat
Bulla Regia
Ciutat antiga
Ciutat romana de Tunísia.
Situada al peu de la cadena del Tall septentrional, el lloc fou residència dels reis númides Incorporada al domini romà en temps de Cèsar, assolí l’estatut de colònia en època d’Adrià Fou seu episcopal fins al principi del s VIII Es conserven en molt bon estat el fòrum, presidit per un capitoli, i el teatre També s’hi han excavat unes termes públiques i diferents cases amb peristil, que presenten la particularitat de tenir un pis subterrani excavat a la roca per a protegir-se de la calor estival
Bibracte
Ciutat antiga
Antiga ciutat de la Gàl·lia, capital dels edus, situada al mont Beuvray (Nivernès), que a la fi del segle I aC, per ordre dels romans, fou abandonada pels seus habitants, que es traslladaren a la nova ciutat d’Augustodunum (Autun), aixecada a la plana.
Prop de Bibracte, Cèsar vencé els helvecis 58 aC, i obtingué així la primera gran victòria de la seva campanya a la Gàllia Ocupat des de la primera meitat del segle II aC, l’assentament disposava d’una potent fortificació sobre una superfície de 200 ha, de les quals només 40 estaven ocupades per construccions L’agençament intern revela, almenys al segle I aC, un urbanisme avançat, amb carrers d’amplada compresa entre 6 i 14 m, una certa especialització dels barris religiós, artesanal i presència d’edificis públics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina