Resultats de la cerca
Es mostren 11508 resultats
ball del Bo-bo
Folklore
Festa popular que se celebra a Monistrol de Montserrat cada 20 de gener.
És l’acte central d’una celebració ja documentada el 1797 i que té com a funció principal solemnitzar el traspàs dels càrrecs dels administradors de la festivitat de sant Sebastià El dansen per set fills de la vila el porrer, els tres administradors i les seves parelles dites pabordesses A mitja dansa, el credencer anuncia els administradors nous i posa la seva aprovació a referèndum del poble, demanant per a cadascun d’ells “És bo' I ja que “bo’ acostuma a respondre el poble, aquesta pregunta i resposta dóna nom a la dansa del Bo-bo Un cop aprovats els nous administradors mitjançant aquest…
Congrés Català de la Bicicleta
Ciclisme
Congrés ciclista celebrat cada dos anys, des del 2006, en una ciutat catalana.
Les primeres edicions tingueren lloc a Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Lleida, organitzades sota la tutela de la Generalitat de Catalunya, les diputacions corresponents i la Federació Catalana de Ciclisme
Torneig Internacional Catalunya-Iparralde
Altres esports de pilota o bola
Competició internacional de pilota disputada cada dos anys a Barcelona des del 1969.
S’inicià com a Torneig Biarritz-Barcelona i el 2009 canvià de denominació És el de més tradició i el més important de l’Estat A excepció de dos anys en què no es disputà, se celebra de manera alterna entre les poblacions de Biarritz i Barcelona Començà com una competició de cesta punta i s’anà obrint a altres disciplines El 2010 hi hagué diferents categories de mà, cesta punta, les especialitats d’eina i trinquet A Barcelona, els primers anys se celebrà al Principal Palace i al Frontó Colón i, després, al pavelló de la Vall d’Hebron
perícope
Bíblia
Secció de la Bíblia que hom llegeix en determinades ocasions del culte.
La litúrgia cristiana, seguint el costum jueu que llegia la Llei en 54 perícopes cada any durant el culte sinagogal, reparteix les lectures de l’Antic i del Nou Testament en perícopes diàries —les lectures de la missa i les de l’ofici diví— de manera que cada any —o cada tres, segons els costums de cada església— hom llegeixi tota la Bíblia
godelització
Matemàtiques
Tècnica introduïda per Kurt Gödel l’any 1931 que consisteix a reduir a nombres naturals les paraules i frases d’un cert llenguatge.
Si hom disposa d’un cert llenguatge L = { a 1 ,, a n } i a cada símbol a i li associa un cert nombre senar g a i per exemple, g a i = 2 i + 1 i, a cada paraula , on cada és una de les lletres a j ∈ L , el nombre , on p r és el r -èsim nombre primer Ara hom pot estendre aquesta tècnica a frases, on cada OOO és una de les lletres
Unió Geogràfica Internacional
Associació internacional de geògrafs fundada a Brussel·les, l’any 1922, per a l’estudi dels principals problemes del domini geogràfic.
Per assolir el seu objectiu essencial, l’associació organitza cada quatre anys un congrés internacional de geografia, on es presenten i discuteixen diversos treballs de cada especialització física, humana, etc Cada dos anys intermedis organitza, també, conferències regionals a Barcelona, el 1986, se'n celebrà una dedicada als països mediterranis Entre les activitats pròpies destaca també la publicació d’una bibliografia geogràfica internacional i d’un Orbis geographicus , amb les adreces dels geògrafs de cada país
cromàtide
Biologia
Cadascun dels dos filaments formats per la duplicació longitudinal d’un cromosoma, que esdevé visible en la profase de la mitosi i de la meiosi.
Les dues cromàtides de cada cromosoma estan unides pel centròmer Després que el centròmer es divideix en la metafase, i que cada cromàtide s’ha separat de l’altra, cada cromàtide esdevé un cromosoma
estereoespecificitat
Química
Característica que presenten algunes reaccions orgàniques consistent en el fet que només un de cada dos estereoisòmers de partida pot conduir a un dels possibles diastereoisòmers (estereoisòmer), diferent en cada cas.
Una reacció d’aquest tipus és constituïda per l’addició cis com és la hidrogenació catalítica o trans addició d’halògens als dobles enllaços
acabament
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment física, a què són sotmesos els productes tèxtils des de l’obtenció de llur estructura bàsica (filat, teixit, peça de vestir, etc.) fins que presenten l’estat necessari per a la venda o per a l’ús final.
Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…
eluotròpic
Dit de la capacitat d’un solvent d’arrossegar els soluts retinguts en la fase estacionària d’un sistema cromatogràfic líquid o d’adsorció.
Aquesta capacitat depèn directament de la polaritat de cada solvent i és pràcticament independent de la naturalesa del solut retingut en la fase estacionària, amb la qual cosa es pot associar amb cada solvent una força eluotròpica característica Això permet de definir una sèrie eluotròpica de dissolvents ordenats segons la seva força Un dissolvent no polar, com per exemple el pentà, se situa al principi de la sèrie, mentre que l’aigua, que és fortament polar, ho fa a l’altre extrem La sèrie eluotròpica permet l’elecció del dissolvent, o del gradient de dissolvents,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina