Resultats de la cerca

Estructurada en una junta central i grups provincials, molt poc coordinats entre ells, en foren caps el tinent coronel retirat i falangista Emilio Rodríguez Tarduchy, el capità d’estat major Bartolomé Barba Hernández i el tinent coronel Valentín Galarza La reacció provocada pels fets d’octubre del 1934 atragué cap als seus rengles alguns generals antirepublicans —Goded, Fanjul—, i apropà l’UME a la Falange i als grups monàrquics però fou després de les eleccions del febrer del 1936 que l’organització conegué una espectacular creixença arribà a enquadrar més de la meitat dels oficials en actiu…

Segon marquès de Mortara i primer d’Olías i de Sarral Lluità a Itàlia i a Catalunya, on el 1640 era capità general de l’exèrcit a Perpinyà Nomenat governador del Rosselló 1640, restà aïllat en esclatar la guerra dels Segadors i, refugiat a Cotlliure, hagué de retre's 1642 Derrotà el general la Mothe al pas del Segre 1643 i a Lleida 1644, però vençut per Harcourt a Llorenç 1645, fou fet presoner Rescatat, prosseguí la lluita i el 1650 s’apoderà de Balaguer, de Tortosa, de Flix i de Miravet d’Ebre El 1651 posà setge a Barcelona, a les ordres de Joan d’Àustria, i el 1652 assolí la capitulació de…

Heretà el comtat de Ribagorça Joan II 1485-1512, fou castellà d’Amposta i primer duc de Luna Educat conjuntament amb el príncep Ferran després Ferran II, oncle seu i cinc anys més gran, aquest el nomenà sempre per a càrrecs de confiança Del 1496 al 1506 fou lloctinent del Principat el 1507 succeí al Gran Capità en el virregnat de Nàpols, d’acord amb la política reial del moment de retornar els alts càrrecs italians a les mans de súbdits de la corona catalanoaragonesa Exercí el càrrec fins el 1509, any que retornà a Catalunya Elegit president de la generalitat de Catalunya com a castellà d’…

Joan Miquel de Vives i Feliu, capità general de Mallorca, pren possessió de Menorca i posa fi a l’ocupació britànica de l’illa

Fou descoberta casualment pel capità de la marina mercant nord-americana Thomas H Sumner 1807-76 el 1837 És anomenada també secant d’altura

El capità general de Catalunya tolera l’activitat obrera reapareixen societats i es publica a Barcelona el setmanari demòcrata cooperativista "El Obrero", dirigit per Antoni Gusart

Per iniciativa de Francisco Javier de Castaños y Aragorri, capità general de Catalunya, es construeix a Barcelona el jardí del General, gran parc d’esbargiment vuitcentista

És una mesura que pren el capità per a la seguretat del vaixell davant incendis, tempestes, falles mecàniques de propulsió, vies d’aigua, temor de guerres, etc

Fets de Cullera 1911 El major de la plaça llegint el ban del capità general Echagüe que declara l'Estat de Guerra a la regió / Barberà Masip

Membre del partit democratacristià des del 1968, el 1988 fou escollit membre del Gran Consell General de San Marino Fou escollit capità regent el 1992 i el 2008