Resultats de la cerca
Es mostren 8141 resultats
Luis de Aliaga
Cristianisme
Inquisidor general dels regnes hispànics.
De l’orde dels predicadors, fou confessor de Felip III i després inquisidor general Com a tal promulgà un edicte que obligava els moriscs a batejar-se, fet que activà llur expulsió 1609 Ha estat esmentat entre els possibles autors de la segona part apòcrifa del Quixot 1614
Carvajal
Literatura
Poeta de llengua castellana, de la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols.
Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga publicat el 1872 algunes de dedicades a Lucrezia d’Alagano, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Jaumot Torres, capitán de los ballesteros del rey , etc A Roma ha estat editada 1967 tota la seva obra coneguda
Gil de Medina
Escultura
Escultor.
Residí a Sarral Conca de Barberà Per encàrrec de la generalitat de Catalunya féu les columnes del Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Catalunya, exemple pur de la influència del Renaixement florentí 1537-47 Treballà també a Perpinyà, i és autor de les imatges de la Mare de Déu i de Sant Cristòfor de la parròquia barcelonina de Sant Miquel Museu Nacional d’Art de Catalunya
Alfonso Álvarez de Villasandino
Literatura italiana
Poeta castellà de transició entre l’escola galaicoportuguesa i la poesia al·legoricodantesca italianitzant, recopilat en el cançoner de Baena.
Oscillant entre la vida joglaresca i una adscripció cortesana, treballà sovint per encàrrec d’altri, tocà tots els temes i totes les formes poètiques de l’època, i compongué, entre d’altres, cantigues, cançons d’escarni, planys i lloes a la Mare de Déu
Sebastià d’Escòcia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter i impressor castellà, d’origen probablement escocès, establert a Barcelona, on visqué en diferents períodes entre el 1487 i el 1500.
Dedicat a la importació de llibres d’Itàlia, el 1488 continuà els negocis a València De nou a Barcelona, treballà 1497 com a impressor a sou de Diego Gumiel, i després d’una nova estada a València, esdevingut ciutadà de Barcelona, formà societat 1500 per a imprimir un Flos sanctorum en català
Blanca I de Navarra
Història
Reina consort de Sicília i després reina propietària de Navarra i comtessa de Nemours.
Filla de Carles III el Noble i d’Elionor de Castella, el 1402 es casà amb Martí el Jove , rei de Sicília, del qual tingué un fill 1406, Martí, que morí infant En morir Martí el Jove, Blanca romangué a Sicília com a vicària i lloctinent reial 1409-15 No aconseguí de dominar els barons de Sicília, que es dividiren en dues faccions rivals, capitanejades l’una per Sanç Roís de Liori, en la qual se sostingué la reina, i l’altra per Bernat de Cabrera La situació es complicà en morir el rei Martí l’Humà, hereu del seu fill a la corona siciliana La persona de la reina fou cobejada pels qui pretenien…
Juan Pacheco y Girón
Història
Ric home castellà.
Primer duc d’Escalona 1472, marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume 1467-74 i administrador del de Calatrava Era fill d’Alfonso Téllez Girón Girón i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu Fou patge del futur Enric IV de Castella aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna 1441, bé que després lluità a favor d’aquests a la batalla d’Olmedo el 1445, cosa que li valgué l’important marquesat de Villena El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l’orde de la Gerra 1449, el…
el Empecinado
Història
Política
Nom pel qual fou conegut el guerriller castellà Juan Martín Díaz.
Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…
Juan de Molina
Història
Batxiller.
Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts…
Francisco de Zamora
Història
Literatura
Funcionari i escriptor castellà.
Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella Féu un viatge per Andalusia 1796-98, i tornà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina