Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1873 Fou director de l’hospital de sang de Banyoles durant la tercera guerra Carlina, membre de l’Acadèmia de Medicina i de Cirurgia de Barcelona i director d' Archivos de Terapéutica i Boletín de Clínica Médica Traduí al castellà el Traité d’anatomie humaine de Jean-Léon Testut, text fonamental d’anatomia durant més de cinquanta anys

En patologia hemostàtica congènita és eficaç en la malaltia de von Willebrand i en l’hemofília, entre d’altres, i permet la pràctica de cirurgia en pacients que presenten aquestes patologies En casos de coagulopaties adquirides en les quals hi ha un temps de sagnat perllongat pacients d’urèmies, cirrosis, trombocitopènies, pacients en tractament antitrombòtic amb aspirina, etc normalitza el temps de sagnat i disminueix el risc d’hemorràgia

És una tecnologia emergent que permet l’estudi del tub digestiu, l’arbre respiratori i el sistema circulatori sense la utilització de tècniques invasives, aplicable sobretot al còlon Actualment es troba en fase d’avaluació i contrast de la seva eficàcia diagnòstica respecte a l’endoscòpia convencional L’endoscòpia sense fils no ofereix la possibilitat de practicar biòpsies ni cirurgia endoscòpica com pot ésser l’extirpació de petits pòlips del còlon

Al final del segle XX, amb la creació de noves proves d’imatge, la inclusió de tècniques d’estudi genètic, la cirurgia oncoplàstica, els tractaments antihormonals i amb anticossos, augmentà la complexitat diagnòstica i terapèutica del càncer de mama principal malaltia de la glàndula mamària Alhora, nasqué dins l’àmbit mèdic la necessitat de disposar d’experts en aquest camp, i es creà una nova especialitat de la medicina

Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector d’epidèmies al País Valencià i a Múrcia, i més tard sots-inspector general de medicina i cirurgia a Madrid Autor de treballs d’interès sobre la terapèutica de la febre groga 1801, fou comentarista important de les doctrines brownianes a la península Ibèrica a la seva obra Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana 1802

Es doctorà en cirurgia a Lausana El 1922 deixà Rússia i, després de viatjar per diversos països, s’establí definitivament a Palestina 1931 El 1936 obtingué el Premi Bialik En la seva obra i en les seves nombroses traduccions manifestà la voluntat d’eixamplar els horitzons culturals del seu poble afegint a la tradició predominantment religiosa i ètica del judaisme el contingut estètic de la cultura occidental, sobretot, la grega

Estudià a Cervera, on fou catedràtic 1807 A Barcelona dirigí el Collegi de Medicina i Cirurgia 1843 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres 1837 El 1847 passà com a catedràtic a Madrid Havia estat diputat a corts en 1820-21 i el 1840 Publicà, entre altres obres, Elementos de moral médica 1831 i Tratado general y particular de las calenturas 1861

Es graduà a Barcelona, el 1861, i amplià estudis a Europa Assolí fama en obstetrícia, i es distingí durant l’epidèmia de còlera del 1885 Publicà alguns treballs, com Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia 1887, discurs d’ingrés en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Fou, també, membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, i en 1894-95 fou president de l’Ateneu Barcelonès

Apareix generalment després dels 35 anys i pot afectar qualsevol òrgan, sobretot l’estómac de l’home i la mamella de la dona El tumor es desenvolupa per infiltració i destrucció dels teixits sans veïns Quan produeix metàstasi ho fa gairebé sempre per via limfàtica A més d’un seguit de símptomes locals, provoca, en general, hemorràgies, dolors forts i sobtats i, en estat avançat, caquèxia La terapèutica és la cirurgia precoç carcinoma

Féu la descripció del forat de comunicació interauricular del cor del fetus dels mamífers forat de Botallo o de Botal i també del conducte que en el fetus comunica l’artèria pulmonar amb l’aorta conducte arteriós o conducte de Botal Fou conegut al seu temps com a cirurgià dels reis de França, i perfeccionà el tractament de les ferides per arma de foc, sobretot al cap, en De curandis vulneribus sclopetorum 1560