Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
taïno | taïna
Etnologia
Individu d’un poble extingit de les Antilles, de la família lingüística arauac, que a l’època de la conquesta espanyola habitava, sotmès als caribs, a l’E de Puerto Rico, a Haití, a Cuba i a Jamaica.
Vivien del conreu de la terra, de la caça i la pesca, agrupats en grans cases comunals bohío i en barraques caney Poble guerrer, donava culte a imatges de fusta zemi
Valdepeñas
Municipi
Municipi de Castella-la Manxa, a la província de Ciudad Real.
Centre agrícola i comercial de la Manxa, prop del riu Jabalón, es destaca sobretot pel conreu de vinyes i les indústries vinícoles i d’alcohol És també un nus de carreteres
Favara de la Ribera
Favara de la Ribera La plaça de Veracreu
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, al sud de la comarca, que s’estén des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera
(la Mola, 625 m alt.) fins a la plana de la Ribera.
Petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra L’agricultura ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts El regadiu, absolutament predominant, aprofita l’aigua del Xúquer a través de séquies al sector pla, dedicat tradicionalment al conreu de l’arròs 170 ha, que ha estat el producte bàsic de l’economia, i també per aigua de pous, al sector del raiguer, dedicat al conreu de tarongers 150 ha les taronges són actualment el primer producte agrícola La ramaderia oví hi és escassa Hi ha una fàbrica de plàstics El gran increment…
Alcàsser

Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, situat en una plana regada, en part, amb aigua de la séquia reial del Xúquer i, principalment, de la font de Ninyerola i del subsol.
La meitat del terme municipal és dedicat al conreu de tarongers i a l’horta baixa l’àrea d’aquesta augmenta contínuament, després de les gelades de l’any 1956 La resta és ocupada pels conreus de secà garrofers, oliveres, vinya de moscatell i ametllers La terra de conreu, que és molt repartida, és explotada directament pels propietaris La ramaderia i una determinada activitat industrial serradora, mobles, etc completen les activitats econòmiques La població s’ha doblat des del 1900, amb un fort creixement entre els anys 1960-80 La vila 8 505 h 2006, alcassers 29 m alt…
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més restringida que el…
poncemer
Botànica
Agronomia
Arbre, de la família de les rutàcies, de 3 a 5 m d’alçada, de fulles el·líptiques, agudes i més o menys crenades, de flors externament rosades o purpúries, en raïms pauciflors, i de fruits, els poncems, en hesperidi, molt grossos, oblongs, de pell groga, endurida, rugosa i aromàtica, i de polpa agra.
És oriünd de l’Índia i el seu conreu és molt antic L’escorça del fruit serveix per a preparar un xarop i un oli essencial, emprats en farmàcia, i una confitura
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga
solell
Geomorfologia
Vessant d’un relleu muntanyós més assolellat, oposat a l’obac; en l’hemisferi nord correspon al vessant sud.
El grau d’insolació més elevat hi crea un clima local, menys fred que a l’altre vessant És aprofitat per l’home, tant amb relació a l’hàbitat com al conreu
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina