Resultats de la cerca
Es mostren 2344 resultats
Jacob Van Campen
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor holandès.
Influït per l’arquitectura renaixentista italiana, el 1633 inicià, amb Pieter Post, i per al príncep Maurici de Nassau, el Mauritshuis de la Haia, convertit avui en museu, que recorda l’estil de Palladio Construí, també, el palau municipal d’Amsterdam 1648-55, actualment museu reial, que segueix les mateixes directrius de l’anterior Com a pintor, feu quadres bàsicament de temes mitològics
Llorenç Garcia-Barbón i Fernández de Henestrosa
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat a Barcelona 1944, collaborà, amb Francesc Mitjans i amb Josep Soteras en la construcció del Camp Nou del FC Barcelona 1954-57 Construí els edificis d’El Corte Inglés a Barcelona 1959-60 i 1973-74 i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona, amb Enric Giralt i Ortet 1970 Fou arquitecte municipal de Barcelona 1956-72
Annibale Fiocchi
Arquitectura
Arquitecte italià.
Fou director del departament d’arquitectura de la societat Olivetti 1947-54, per a la qual construí habitatges, oficines i tallers La seva obra més significativa és la central de l’empresa a Milà 1954 Posteriorment s’independitzà, bé que mantingué la seva especialització en arquitectura industrial L’any 1960 projectà la seu de l’Organització Mundial de la Salut, a Ginebra
James Hargreaves
Tecnologia
Inventor anglès.
Essent filador a Standhill, cap al 1764 inventà la spinningjenny , primera màquina filadora, feta anar manualment, que podia filar diversos fils alhora Els anys següents construí algunes jennys , que foren destruïdes l’any 1768 durant una vaga de filadors Hargreaves es traslladà aleshores a Nottingham, on installà una petita filatura i hi treballà, sense gaire èxit, fins a la mort
François de Cuvilliés
Arquitectura
Arts decoratives
Arquitecte i adornista francès.
Deixeble de JF Blondel, treballà al servei dels prínceps alemanys i principalment de l’elector de Baviera Max Emmanuel Adaptà el rococó al gust alemany, tot donant-li una major exuberància Amb la collaboració del seu estucador Johann-Baptist Zimmermann, construí a Munic el pavelló d’Amalienburg, al Nymphenburg 1734-39, i el Residenztheater 1751-53, que porta, per això, el seu nom
Samuel Crompton
Indústria tèxtil
Teixidor i mecànic anglès.
Després de més de cinc anys de temptatives, construí 1779 una màquina de filar cotó que, combinant elements de la spinning-jenny de Hargreaves i de la water-frame de Highs, produïa un fil fi i fort alhora, apte per a la fabricació de tota mena de teixits pel seu caràcter híbrid la màquina de Crompton rebé el nom de mule-jenny
Josep Vendrell Ferrer
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944
Piscina Sant Jordi
Natació
Instal·lació esportiva de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona.
Fou construïda per la Diputació Provincial de Barcelona en l’espai que ocupà l’anomenada piscina de l’Escola del Treball, actualment Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial Fou la primera piscina coberta de 50 m destinada a l’esport que es construí a l’Estat espanyol S’inaugurà el 1966 i actualment està administrada per la Federació Catalana de Natació
Miquel Cardona Juseph
Vela
Economia
Empresari vinculat al món de la vela.
Dissenyà i construí embarcacions de lleure i el pavelló flotant de l’RC de Barcelona, després Club de Mar del CADCI Impulsà la casa Drassanes Cardona, que destacà en el desenvolupament de la vela i el rem a Catalunya fins al punt d’esdevenir l’empresa emblemàtica de la construcció naval a Barcelona En començar la Guerra Civil fou segrestat i assassinat
Francesc Lacambra i Terradelles
Industrial.
Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina