Resultats de la cerca

Cronista de la vida urbana, les contradiccions de la qual analitzà amb subtil humor, la seva obra més notable és Encontro marcado 1956, de contingut en part autobiogràfic, que mostra el drama d’un intellectual a la recerca d’un sentit per a la seva existència Altres obres seves són O homem nu 1960, A mulher do Vizinho 1962, A companheira de viagem 1965, A inglesa deslumbrada 1967, O grande mendecapto 1979, etc També és autor de l’autobriografia literària  O tabuleiro das damas  1988 i la recreació literària  Amor de Capitu  1998 Dirigí una desena de curtmetratges

Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Milità al Partit Comunista Català 1928, al BOC 1931 i al PSUC 1936 Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català 1942 Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació 1977 Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia 1953 Pels camins d’utopia 1958 L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de…

Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp 1938 Morí al front durant la guerra…

S’inicià el 1932 a La Veu de Catalunya Treballà per a La Vanguardia 1940-83, on s’especialitzà en esquí i altres esports d’hivern Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual presidí la secció d’esquí 1948-55, també fou secretari fundador del Collegi Català d’Àrbitres 1931-36 Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí i del Comitè Català d’Esports 1934-35 Fou testimoni directe i cronista de les proves i competicions d’esports d’hivern a Catalunya Escriví, juntament amb Margarida Cardona Romeu, Esports de neu a Catalunya 1985, que edità el CEC…

Fou el primer cronista futbolístic als mitjans esportius de l’època, en publicacions com Los Deportes o La Vanguardia És l’autor de la crònica del primer partit jugat pel Futbol Club Barcelona al Velòdrom de la Bonanova, el 8 de desembre de 1899, i gràcies a ell es té constància de la implantació d’aquest esport al principi del segle XX També exercí d’àrbitre en alguns d’aquests partits inicials i divulgà el reglament del futbol a través del diari Collaborà en l’organització de concursos, com la Copa Macaya, i, des de l’octubre del 1909, presidí la Federació Catalana de Futbol…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Càller 1959 Promogué les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalanoaragonesa Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans, de la seva extensa obra destaca I parlamenti di Alfonso il Magnanimo 1953, La politica italiana di Fernando I d’Aragona 1954, Medioevo aragonese 1958, La politica italiana di Martino il Vecchio 1962, Il feudalesimo in Sardegna 1968, Sibilla di Fortià, regina d’Aragona 1969, Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere…

Cavaller Doctor en drets Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne A la seva mort el 2 de desembre fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalanoaragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans La seva filla Joana Anna Roig es…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana 1957 Fou professor de català 1910-12 i autor de l’estudi La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on declarava la catalanitat de l’idioma i…

Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la…

Capità de la guàrdia de Ferran II de Catalunya-Aragó reformà la infanteria amb la institució d’una guàrdia d’alabarders origen dels futurs terços Cronista oficial del regne de Castella 1501, redactà, en llatí, una història de la reina Isabel El 1503 escriví al rei, del Rosselló estant, una sèrie de lletres de gran interès per les dades que aporta, com a testimoni presencial dels fets, sobre la guerra contra Lluís XII de França Escriví una Relación de la toma de Mazalquivir , fruit de la seva participació en l’expedició contra Orà 1509, i Ávila del Rey Muchas historias dignas de…