Resultats de la cerca
Es mostren 1531 resultats
Josep Pujol i Ripoll
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Iu Pascual Participà a l’Exposició d’Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, on exposà sovint a la Sala Parés 1928, 1930, 1934 Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La Punyalada 1966 i el Sant Jordi de la diputació provincial de Barcelona Fidel en principi a l’estètica de l’escola d’Olot, n'ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d’una netedat, concisió i refinament singulars
Pere Armengou i Torra
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1932 a Barcelona D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Folguera Fou soci fundador del GATCPAC Juntament amb l’arquitecte Francesc Perales fou autor d’un projecte de club d’esports, que figurà a la famosa exposició d’aquell grup a la Sala Dalmau La seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença a Manresa La seva formació inicial dins el funcionalisme s’endevina en tota la seva obra, que després de la guerra civil de 1936-39 fou variada i difosa, i es desenvolupà principalment a Barcelona, a Manresa i comarca, i a Sitges
Pere de Queralt i de Castellnou
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Pere V de Queralt).
Fill de Pere IV de Queralt i d’Anglesola, succeí el seu germà Guillem II i es casà amb Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga El 1339 acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó de qui era conseller a Perpinyà i Avinyó i el 1344 a la segona campanya del Rosselló, on aconseguí la capitulació d’Elna Nomenat procurador reial del Rosselló, hi continuà la lluita amb èxit El 1348 acompanyà el rei a València Pels seus serveis obtingué el mer i mixt imperi de Ceret Fou succeït pel seu fill Dalmau de Queralt i de Rocabertí
Unió Esportiva d’Horta
Esport general
Club poliesportiu del barri d’Horta de Barcelona.
Fou fundat el 1953 amb el nom de Club de Natació Horta En un començament l’activitat se centrava en la natació i el waterpolo i poc després es van crear les seccions de bàsquet, hoquei sobre patins, patinatge artístic i frontó Actualment té les cinc primeres seccions Utilitza les installacions del Complex Poliesportiu Municipal d’Horta Entre els seus esportistes destaquen Gabriel Hernández, campió del món de waterpolo Antoni Peña, campió del món júnior de waterpolo els germans Mur i els germans Dalmau, campions d’Europa de patinatge artístic Ferran Pujalte, campió del món d’…
Emili Bosch i Roger
Pintura
Pintor, autodidacte.
Fou un dels fundadors de l’Agrupació d’Artistes Catalans i soci del Saló dels Evolucionistes El 1926 féu la primera exposició individual a les Galeries Dalmau el 1931 guanyà el premi Cambó en el concurs Barcelona vista pels seus artistes , del Cercle Artístic, i el 1968, el premi de Dibuix Ciutat de Barcelona amb l’obra Hivern De tendència fauve al principi, aviat afirmà el seu constructivisme, formalment geomètric, tot conservant un vestigi de fauvisme en l’ordre estètic Els últims anys la seva producció pictòrica s’adreçà vers un abstractisme fet amb motius figuratius dins la…
Emili Store i Alloza
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Joier, escultor i pintor.
Format a Barcelona, París i Brusselles El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Fou premiat també en la VI Triennale de Milà 1936 Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou empresonat pel règim franquista El 1955 participà en la III Biennal Hispanoamericana d’Art Rellotger de professió, emprà elements de rellotges en les seves escultures, influïdes per P Gargallo destaca la Copa…
Sant Simeó de Castellnou de Bassella
Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…
baronia de Nyer
Història
Genealogia
Jurisdicció senyorial del Conflent.
El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte , al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa
Bernat Descoll
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Lloctinent de mestre racional (1361).
Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la…
,
Orfeó Lleidatà
Música
Entitat coral catalana.
Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat es reorganitzà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina