Resultats de la cerca
Es mostren 2722 resultats
Espinavell
Fira de cavalls d’Espinavell
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Molló (Ripollès), a la vall de Camprodon, escalonat en un vessant a l’esquerra del Ritort, a la capçalera de la vall de Molló.
L’església de la Mare de Déu de les Neus depèn de la de Molló Vora el riu hi ha l’antiga farga d’Espinavell
la Bastideta de Corroncui
Llogaret
Llogaret del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, prop del barranc de Cadolla.
L’església de la Mare de Déu del Pilar depèn de la de Pinyana Ha pertangut fins el 1968 al municipi de Viu de Llevata
Castellvell de Bellera
Llogaret
Llogaret (1383 m alt.) del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), a la riba dreta de la ribera d’Avellanos.
L’església parroquial Sant Sadurní depèn de la de Castellnou d’Avellanos Al s XIX formà part del municipi d’Avellanos i, posteriorment, del de Benés
Sellui
Poble
Poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Montcortès de Pallars; a la vall d’Ancs.
La seva església parroquial que tenia annexa l’església de Balestui depèn de la d’Ancs Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
necessari | necessària
Filosofia
Dit d’allò que, realment o lògicament, no pot deixar d’ésser o d’esdevenir-se.
S'oposa a contingent, així com a allò que gaudeix de llibertat El concepte de necessari depèn de la idea que hom tingui de la necessitat
sedant
Farmàcia
Dit de la substància que disminueix la sensació de dolor o, més aviat, l’excitació del sistema nerviós central.
L’acció sedant de molts medicaments és relacionada amb llurs accions analgèsiques, tranquillitzants i hipnòtiques i el tipus d’acció aconseguit depèn de la dosi administrada
Vilacarle
Vista del poble de Vilacarle
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Poble
Poble (970 m alt) del municipi de Tor-la-ribera (Ribagorça), al S del terme, a l’esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s’uneix a l’Isàvena davant Biesques d’Ovarra.
Fou cap del municipi el qual es deia Vilacarle i Santanulla al segle XIX De la seva església parroquial Santa Maria depèn el poble de Visalibons
Veo
Poble
Poble (veolins) del municipi de l’Alcúdia de Veo (Plana Baixa), a l’esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d’Espadà (que en aquest indret és accessible a través del coll de Veo, de 548 m d’alt, per on passa el camí vers Aín).
La seva església parroquial Santa Maria depèn de l’Alcúdia Antic lloc de moriscs tenia 41 focs el 1602, es despoblà amb l’expulsió del 1609
Estorm
Antic molí del poble d'Estorm
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), situat en un coster, vora Moror, al peu d’una antiga torre.
Al capdamunt del serrat hi ha l’església i santuari del Salvador que depèn de Moror Era de la jurisdicció del baró de Castellnou de Montsec
recció
Gramàtica
Relació sintàctica entre dos elements lingüístics en la qual un depèn gramaticalment de l’altre.
L’element principal és el regent , i el dependent és el regit L’element regent determina les circumstàncies morfològiques de l’element regit En llatí, per exemple, en l’oració Puer amat patrem, el verb amat regeix l’acusatiu patrem la preposició ex regeix el cas ablatiu La concordança entre dos mots és també una mena de recció, en tant que un dels elements regeix la flexió de l’altre en noia simpàtica , el mot noia imposa el gènere i el nombre a simpàtica