Resultats de la cerca
Es mostren 2229 resultats
estadi anal
Psicologia
Segon estadi de l’evolució de la libido, segons Freud i els psicoanalistes, que comprèn, aproximadament, des del segon fins al quart any de vida.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la zona anal i les funcions d’excreció Durant aquest estadi s’accentuen els impulsos agressius sadicomasoquistes a causa de l’augment del control neuromuscular i també com a reacció a les exigències de l’educació
Domingo Ruano Gil
Esport general
Metge.
Catedràtic d’anatomia humana de la Universitat de Barcelona 1966-2003, fundà i dirigí l’Escola de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona 1987-2003 Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya 1978
Anne de Lenclos
Història
Il·lustrada francesa, coneguda amb el nom de Ninon de Lenclos
.
Filla d’Henri de Lenclos, rebé una educació acurada i liberal Mantingué relacions literàries i amoroses amb homes tan eminents com el gran Condé, La Rochefoucauld, Saint-Évremond i Sévigné El seu saló de París esdevingué el cenacle literari més famós de la seva època
Romà Sol Mestre
Esport general
Política
Polític i dirigent esportiu.
Fundà el primer club esportiu a Lleida, l’Sports Club Lleidatà 1898, del qual en fou vicepresident Presidí la Ponència d’Educació Física 1921-24, primer intent regulador de la política esportiva a Catalunya, que promogué l’esport de base i a les escoles
Pierre de Coubertin

Pierre de Coubertin
© Fototeca.cat
Educació
Pedagog francès.
Introduí l’educació física a les escoles com a mètode per a la formació integral de l’individu Fou l’impulsor 1894 del moviment olímpic modern el 1896 tingueren lloc els primers jocs a la ciutat d’Atenes Fou president del Comitè Olímpic Internacional 1896-1925
Jean-Baptiste Regnault
Pintura
Pintor francès.
Professor de l’École des Beaux Arts de París des del 1795, on formà nombrosos alumnes Rival de JLDavid, al qual recriminava la seva fredor, fou autor de temes històrics i mitològics Educació d’Aquilles 1783 i Les tres Gràcies 1799, ambdós al Musée du Louvre, París
Bartomeu Llull
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca A Palma millorà la casa d’educació d’òrfenes 1629 i fundà el collegi de la Sapiència 1635 Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio BV Mariae Sapientiae observandae publicades el 1834
Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
Nom amb què es donen a conèixer un conjunt d’associacions, col·lectius i grups de mestres d’arreu de Catalunya que col·laboren per aconseguir, com a objectiu principal comú, una escola pública catalana de qualitat.
Els Moviments de Renovació Pedagògica comprenen, a més de les activitats dels mestres, la participació d’aquelles persones i entitats relacionades amb el camp de l’educació que es proposen una millora de la qualitat de l’ensenyament L’any 1981 se celebrà a Santa Coloma de Gramenet la primera Reunió de Coordinació del Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que encetà un procés de dinamització coordinada d’aquests moviments L’any 1986, en el marc de les Segones Jornades de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya celebrades a Lleida, es constituí la Federació de…
Xavier Salinas Viñals

Xavier Salinas Viñals
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1974, fou coadjutor de la parròquia de Montcada fins l’any 1976, quan fou nomenat prefecte d’estudis del Seminari Menor de Xàtiva Entre els anys 1979 i 1982 estudià a la Pontifícia Universitat Salesiana de Roma i es llicencià en Ciències de l’Educació, en l’especialitat catequètica Delegat diocesà de catequesi des del 1982, cinc anys més tard arribà a ésser director espiritual del Reial Collegi Seminari de Corpus Christi de València Doctorat en Ciències de l’Educació el 1992, aquest any fou nomenat bisbe d’Eivissa Deixà les Illes per ésser el nou…
John Locke
Filosofia
Història
Política
Filòsof i polític teòric anglès.
Estudià filosofia i ciències naturals a Oxford, i es llicencià en medicina 1674 Conseller i amic de lord Shaftesbury, passà al seu servei, com a metge i com a preceptor del seu fill Caigut en desgràcia el seu protector, l’acompanyà a l’exili Després de la revolució del 1688, tornà a Anglaterra, i ocupà càrrecs administratius en el govern liberal 1689 En aquesta època publicà les seves obres fonamentals Epistola de Tolerantia ‘Carta sobre la tolerància’, 1689, Two Treatises on Civil Government ‘Dos tractats del govern civil’, 1690 i Essay concerning Human Understanding ‘Assaig sobre l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina