Resultats de la cerca
Es mostren 11904 resultats
Josep Ardèvol i Gimbernat
Música
Compositor, fill de Ferran Ardèvol.
A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un scherzo per a…
Tucídides
Història
Polític atenès, fill de Melèsies.
Enemic de Pèricles i de la democràcia i cap del grup oligarquicoconservador, fou condemnat a l’ostracisme el 443 aC, fet que resolgué la difícil situació de la polis a favor de la democràcia Bé que posteriorment tornà a la ciutat, no hi exercí cap influència Hom li ha atribuït la paternitat de la Constitució d'Atenes
Ferriz de Lizana
Història
Ric home, fill de Rodrigo.
S'enfrontà amb Jaume I a partir de la cort de Saragossa del 1264, en ocasió del projecte d’expedició a Múrcia, fet que donà lloc, el 1267, al setge i la presa de Lizana pel rei Per l’octubre del mateix any Ferriz ja s’havia reconciliat amb el rei, al qual fou, sembla, sempre fidel, fins i tot en temps de la revolta de Ferran Sanxis de Castre 1275, al bàndol del qual havia pertangut En 1277-78 fou procurador de Catalunya La seva muller era Sancha Pérez Cal distingir-lo de Marco Ferriz de Lizana, germà uterí de Ferran Sanxis
Alfons XIII d’Espanya
Història
Política
Rei d’Espanya (1886-1931), fill pòstum d’Alfons XII i de Maria Cristina d’Àustria.
Durant la seva minoritat la seva mare exercí la regència, en un període que veié la derrota davant els Estats Units i la pèrdua de les colònies insulars tractat de París, 1898 Fou declarat major d’edat a setze anys 1902 i mostrà des del començament la seva voluntat de no sotmetre's a les limitacions constitucionals encomanà el govern a polítics que li eren addictes i practicà una doble diplomàcia i la seva inclinació envers l’exèrcit El 31 de maig de 1906 es casà amb la princesa britànica Ena de Battenberg, que prengué el nom de Victòria Eugènia, i fou objecte d’un atemptat en plena desfilada…
germà de llet
Dret civil
Fill d’una dida respecte al fill d’una altra dona alletat per aquella.
Sunyer I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona, Girona i Osona (911-947), fill petit de Guifré I el Pelós i de Guinedilda.
En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En passar els anys…
comtat de Llorac
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI al general Carles de Llorac i de Moixó
(Solivella? 1681 — Viena 1762), fill dels barons de Solivella, que l’havia venut durant la guerra de Successió a la corona d’Espanya.
El seu fill, el comte Manuel de Llorac i Bertran mort a Viena el 1791, fou tresorer imperial 1765-91
Vidal de Blanes i d’Esplugues
Història
Governador de Mallorca (1446-78), baró de Cotes, senyor de la vall d’Almonesir, de Montalt, de Comediana, d’Albalat i de Segart, fill de Vidal de Blanes i de Castellar, governador de València.
Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca
ducat de Gandia

Els Gandia (branca del casal de Barcelona)
©
Història
Territori senyorial, amb centre a la vila de Gandia, concedit (el primer al Regne de València) el 1399 a Alfons d’Aragó i de Foix, que fou succeït pel seu fill Alfons de Gandia i d’Arenós
.
En morir aquest, sense fills, es produí un plet per la successió, fins que s’arribà a una avinença la senyoria i l’horta de Gandia i altres béns, com la vall de Guadalest, passaren al seu nebot Hug de Cardona i de Gandia i al fill d’aquest, Joan de Cardona i de Navarra , a qui fou confiscada Gandia pel fet d’ésser partidari del príncep de Viana un altre nebot, Galvany de Villena, rebé la senyoria d’Aiora El ducat fou incorporat a la corona, però el 1433 fou donat a l’infant Joan, duc de Peñafiel, que, després d’haver-ne alienat una gran part, el cedí 1439 al seu fill, el príncep Carles de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina