Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
buruixaski
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels buruixos.
Situada a la regió de contacte de famílies lingüístiques diverses índiques, iràniques, turqueses i tibetanes, posseeix unes característiques particulars que no permeten de classificar-la en cap agrupació coneguda El vocabulari és influït superficialment pel persa i per les llengües índiques veïnes
Salelles
Poble
Poble del municipi de Sant Salvador de Guardiola (Bages), al NE del terme, en terreny pla (280 m alt.).
L’església parroquial, romànica, del s XI, modificada al XVII, fou filial de la seu de Manresa fins al s XIX El celler cooperatiu, un dels més importants de la comarca, fundat el 1926, agrupa unes 300 famílies pageses, de Salelles i pobles veïns
Colata
Despoblat
Despoblat del municipi de Montaverner (Vall d’Albaida), al pla de Colata
, estès a la dreta del riu d’Albaida.
Antic lloc de moriscs 18 famílies el 1609, el 1535 deixà de dependre de la parròquia d’Albaida i passà a la jurisdicció de la de Montaverner L’església esdevingué santuari de la Mare de Déu de Colata , imatge que fou traslladada modernament a Montaverner
pinnípedes

Pinnípedes (foca)
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Subordre de mamífers carnívors caracteritzats per llur adaptació a la vida aquàtica; tenen les potes conformades per a la natació, especialment les anteriors, en forma d’aleta.
El cos és fusiforme i el pannicle té un desenvolupament considerable, amb funció aïllant Habiten a totes les mars, però sobretot a les aigües àrtiques i antàrtiques El subordre comprèn les famílies dels otàrids lleó marí, dels odobènids morsa i dels fòcids foca, elefant marí
prototeris
Mastologia
Subclasse de mamífers que comprèn les formes més arcaiques de tota la classe, puix que presenten característiques típiques de mamífers amb altres que els aproximen a vertebrats inferiors.
Per exemple, bé que presenten secreció làctica, tenen cloaca, reproducció ovípara i musell que forma una mena de bec que recorda el dels ànecs La subclasse comprèn l’ordre únic dels monotremes, amb dues famílies ben diferenciades, els ornitorrínquids, exclusivament australians, i els taquiglòssids
protobranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs lamel·libranquis que tenen les brànquies bipinnades i ctenidials, encarregades únicament de les funcions respiratòries, de manera que la captura de l’aliment és efectuada per mitjà dels palps labials.
També són anomenats taxodonts, perquè la xarnera de la conquilla té dents més o menys nombroses i similars, i dimiaris, pel fet de posseir gairebé sempre dos músculs adductors Les principals famílies del grup són la dels nucúlids, la dels nuculànids i la dels solenòmids
altaic | altaica
Etnologia
Individu d’un poble turc de Sibèria, que habita a la república de Gorno-Altaj (Rússia), de tipus mongòlic, també anomenat calmuc muntanyenc o calmuc blanc perquè habità el regne mongol occidental.
És un poble tradicionalment pastor rens i caçador, si bé alguns també són agricultors S'agrupen en lligues de famílies de les quals surten els prínceps Originàriament xamanistes, es convertiren només externament al cristianisme ortodox Actualment estan fortament russificats Són uns 45 000 individus
ritu
Cristianisme
Conjunt de formes litúrgiques pròpies d’una església, d’una regió, d’un orde religiós.
Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació
ses Covetes
Caseria
Caseria de la marina de Campos (Mallorca), vora un promontori que separa la platja des Trenc i l’arenal de sa Ràpita (en total, 5 km de platges).
Sorgí a la segona meitat del s XIX com a centre d’estiueig de famílies de Campos Porreres i Montuïri, en terres de l’antiga possessió de Torremarina Hi ha unes pedreres que foren emprades per a la construcció de les muralles de Palma
cauliflòria
Botànica
Fenomen consistent en la naixença de les flors, i consegüentment dels fruits, sobre el tronc o en branques velles.
És freqüent a les selves intertropicals i afecta principalment les famílies de les moràcies, anonàcies, papilionàcies i esterculiàcies, i moltes plantes tropicals conreades cacau, xirimoier, arbre del pa Als Països Catalans, hom pot observar-la en el garrofer i en l’arbre de l’amor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina