Resultats de la cerca

Féu els estudis de medicina a Barcelona i Cadis Exercí com a metge militar dels reials guàrdies valons 1779-83 i també participà en el setge de Sant Felip Menorca Fou destinat a Amèrica i s’establí a la República Dominicana Santo Domingo, on, exercí des del juliol de 1792 com a cirurgià major Més tard anà a Puerto Rico, i participà en la tasca de vacunació de la verola i contribuí a la introducció de la vacuna a totes les Antilles hom assegura que vacunà personalment més de 30 000 persones Fou un dels firmants del Reglamento de Vacuna 1818 i també director de la Junta de la Vacuna Arran de la…

El 1906 s’establí a Santiago de Xile Treballà en el ram del vi Comerciant emprenedor, s’associà amb Llorenç Ribas i muntaren una botiga de vins Més tard, amb els seus germans Josep i Fidel, muntà una societat vinícola anomenada Morera Hermanos, que comercialitzà els vins Morera Integrat a la vida del collectiu català resident en aquest país, fou promotor, fundador i president del Centre Català de Santiago de Xile, a més de membre del Cercle Espanyol de Santiago i de la Llar Espanyola

De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà la medalla d…

Fill de Joan Capó i Pons, fundador d’una família de pastors protestants de la branca metodista, exercí les seves activitats pastorals a Maó i, des del 1955, a Barcelona, on s’encarregà de l’església del carrer dels Tallers Influí en la revitalització de les comunitats evangèliques de la Llagosta, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, ciutat en què aconseguí la construcció de la Residència Bet-San per a persones grans L’any 1994, en ocasió del seu centè aniversari, li fou dedicat un llibre homenatge titulat Vivència i predicació de la Paraula de Déu

Es formà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell 1962-66 i a l’Escola Massana de Barcelona 1966, on exercí de professor des del 1969 Vinculat de molt jove a l’avantguarda, la part més important de la seva obra, consistent en la representació exacta d’objectes quotidians, és d’orientació hiperrealista Dugué a terme també happenings i diverses accions collectives amb participació del públic Es conserva part de la seva obra al Museu d’Història de l’Hospitalet de Llobregat i al Museu d’Art de Sabadell

Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…

Deixeble predilecte de Llorenç Casanova i Ruiz, s’especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d’àmbit local, com l’Exposició d’Alacant del 1894 i l’Exposición Nacional del 1912 Treballà substanciosament en la decoració del casino d’Alacant —on residia des del 1885— i féu panells d’exquisit estil modernista, així com a l’altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d’Alacant Entre les seves obres sobresurten Jove i flors d’ametller ajuntament d’Alcoi, El rellotger, Assajant una missa, L’adobador de cossis i gibrells , etc Fou un pintor…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1886 Vinculat al moviment de la Renaixença, fou un assidu conferenciant de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques El 1892 s’establí a Tossa, on exercí Alhora, impulsà i dirigí excavacions arqueològiques, que permeteren de descobrir restes de la colònia romana Fundà 1915 el museu de Tossa i, més tard, el de Sant Feliu de Guíxols El 1927 publicà Una excursió a Tossa