Resultats de la cerca

Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda important Al…

Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el comte Jaume d’…

El 1891, amb la revista Critica sociale , influí en el moviment obrer, el qual ajudà a superar temptacions anàrquiques i a inserir-se en el desenvolupament de l’estat democràtic El 1892 fundà a Gènova el Partito dei Lavoratori Italiani Partito Socialista Italiano Elegit diputat el 1896, adoptà posicions cada vegada més moderades, afins a les de Giolitti, del qual rebé una invitació per a entrar en el seu govern, la qual acceptà El 1922 abandonà el PSI i fundà el Partito Socialista Unitario Ferm adversari del feixisme, s’exilià a París 1926, on continuà lluitant per…

Protagonista de la darrera rebellió sarda contra el domini catalanoaragonès Revoltat l’any 1470 per tal de reclamar la successió del marquesat d’Oristany, a la qual tenia dret per la seva mare Beneta —i que Joan II volia incorporar a la corona—, obtingué 1474 el reconeixement de les seves pretensions L’actitud del virrei de Sardenya, Nicolau Carròs d’Arborea, l’induí a rebellar-se novament tres anys després Derrotat a la batalla de Macomer 1478, on morí el seu primogènit Artal, fugí amb els seus fills i els seus germans vers Gènova foren capturats i portats al castell de Xàtiva Joan II…

En l’enfrontament entre el rei i la Unió valenciana procurà de guanyar Alfons XI de Castella a la causa de Pere III Participà a l’expedició contra Jaume III de Mallorca 1349 i en diverses campanyes a Aragó, el 1363, en la guerra contra Castella Intervingué en el procés que condemnà a mort l’almirall Bernat de Cabrera El 1369 formava part de l’ambaixada que anà a París a gestionar el matrimoni, frustrat, de l’infant Joan amb Joana de Valois Fou el negociador principal del tractat amb Gènova del 1386 A la mort de Pere III fou processat, com altres cortesans, sota l’acusació de fomentar les…

Fill del governador Isḥāq ibn Ġānīya Intervenia en l’expedició organitzada 1184 pel rei ‘Alī ibn Ġānīya contra els almohades d’Àfrica, quan s’assabentà que les illes havien caigut a les mans dels partidaris dels almohades Retornà a Mallorca 1187 i reeixí a apoderar-se'n no pogué recuperar Eivissa, ocupada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī, però sí Menorca Per refer l’economia illenca establí relacions amb Gènova i Pisa i protegí el cors Durant el seu regnat els intents almohades de conquerir les Balears s’havien repetit sense èxit, però el 1203 el califa al-Nāṣir aconseguí de derrotar ‘Abd Allāh, l…

Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels projectes més…

Situat en un roquerar vora la mar, és un port de pesca i de trànsit de viatgers vers Sardenya Fou fundada el 828, en el mateix emplaçament on Bonifaci II, comte de Lucca, construí una ciutadella Al segle XI passà a Pisa, i al segle següent restà sota la protecció dels genovesos Durant tota l’edat mitjana fou una de les places fortes més importants de la Mediterrània Alfons el Magnànim l’annexà el 1420 després d’un setge que dirigí personalment per tal de fer efectiu el títol de rei de Còrsega, però l’any següent 1421 hagué de renunciar a la seva conquesta Capturada pels francesos el 1554,…

Estudià violí amb Mario Castellani, piano amb Angelo Gasparini i composició amb Lorenzo Parodi, al Liceo Musicale Amilcare Zanella de Gènova, a Itàlia Posteriorment estudià harmonia amb Achille Philip, contrapunt amb Triconi, composició amb Vincent d’Indy, orgue amb Pineau, i violí amb Claveau i Armand Parent, a la Schola Cantorum de París Ensenyà en diverses escoles de música, tant públiques com privades, i exercí la crítica musical en algunes publicacions, a més del diari "El Heraldo" de Barranquilla Entre les seves obres es poden destacar Concierto para piano y orquesta ,…

Estudià cant al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixebla d’E Muñoz El 1982 debutà a la Scala de Milà amb La serva padrona i dos anys més tard es presentà al Teatro de la Zarzuela amb el paper de Gilda Rigoletto Ja els anys noranta s’installà a Itàlia, on ha seguit una reeixida carrera en teatres com els de Gènova, Torí o Bari Especialitzada en el repertori barroc i en l’òpera napolitana, ha interpretat ocasionalment papers en obres russes El gall d’or i ha actuat amb èxit al Gran Teatre del Liceu, on el 1986 fou Zerlina Don Giovanni i el 1991 coprotagonitzà Una cosa rara ,…