Resultats de la cerca
Es mostren 1158 resultats
Confederación Española de Derechas Autónomas
Confederación Española de Derechas Autónomas Presidència del míting d’Acció Popular Catalana al Gran Price de Barcelona el 29 de desembre de 1935; d’esquerra a dreta: C.Vigo de Delás, ...
© Fototeca.cat
Política
Partit polític creat a Madrid al començament del març del 1933, que agrupà nuclis dretistes de diverses parts d’Espanya.
El grup principal fou Acción Popular , però també hi havia bona part dels mauristes que abans del 14 d’abril de 1931 volien formar amb Cambó el Centre Constitucional , i finalment la Derecha Regional Valenciana, dirigida per Lluís Lucia A les eleccions del novembre del 1933 la CEDA fou el partit que aconseguí més diputats 115, però no els suficients per a governar tot sol, i deixà als radicals —primerament Lerroux i després Samper— que governessin tots sols fins el 4 d’octubre de 1934 així aconseguiren de desfer, ja abans d’assolir el poder, una gran part de l’obra del bienni esquerrà…
Pinyana
Despoblat
Despoblat del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), fins el 1968 del de Viu de Llevata, situat a 1 284 m alt., al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d’un petit turó.
De la seva església parroquial Sant Gil depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau
la Vila
Masia
Masia del municipi d’Olost (Lluçanès), al NW del terme, que denomina un veral.
Existia ja el 1108, i era tributària del monestir de Lluçà Té prop seu una capella de Sant Gil, documentada des del 1038
Creació a València del Grup Parpalló
Es crea a València el Grup Parpalló —que aplega artistes com Salvador Sòria o Manuel Gil—, primer focus d’introducció de l’informalisme
Airoto
Coma del Pallars Sobirà (municipi de València d’Àneu), als límits amb la vall d’Aran.
És la capçalera del torrent d’Airoto , emissari de l' estany d’Airoto 2 210 m alt, que a Gil desguassa a la Noguera Pallaresa
Hora de España
Publicacions periòdiques
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia, editada a València (gener-desembre del 1937) i a Barcelona (gener-novembre del 1938) per un grup d’intel·lectuals de llengua castellana (Alberti, Cernuda, María Zambrano, Domenchina, Prados, etc) i alguns de catalans (Riba, Bosch i Gimpera, Joaquim Xirau).
En fou secretari Joan Gil-Albert Pere Quart hi publicà l' Oda a Barcelona La revista fou l’exponent més important de la coalició dels escriptors al costat de la causa republicana
Roderic de Borja i Escrivà
Cristianisme
Bisbe d’Urgell i de Barcelona.
Fill de Roderic-Gil de Borja i Sibilla Escrivà erròniament anomenada d’Oms Era oncle del futur Alexandre VI Nomenat bisbe d’Urgell el 1467, fou traslladat a la seu de Barcelona el 1472
Aparició de la revista “Laye”
Apareix a Barcelona la revista cultural “Laye”, patrocinada per la delegació provincial d’educació, en la qual collaboren, entre d’altres, Gabriel Ferrater, Josep Maria Castellet, Manuel Sacristán, Carles Barral i Jaime Gil de Biedma
Vasilij Trofimovič Narežnyj
Literatura
Escriptor ucraïnès.
La seva novella Rossijskij Žilblaz ‘El Gil Blas rus’, 1814 és una crítica de la vida i dels costums de la noblesa esclavista Amb Bursak 1825 i altres novelles s’anticipà al realisme de Gogol’
Ximeno Dahe
Cristianisme
Cardenal.
Ardiaca de Benasc, fou un dels quatre cardenals creats 1422 per Benet XIII a fi d’assegurar la seva successió A la mort de Benet XIII, participà en l’elecció de Gil Sanxis Munyós Climent VIII