Resultats de la cerca
Es mostren 549 resultats
hibisc
Gineceu de l’hibisc de la Xina
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles alternes palmatinèrvies, de flors pentàmeres, grosses i sovint de colors vius, i de fruits en càpsula quinquelocular.
És un gènere ampli, algunes de les espècies del qual són conreades en jardineria, tal com l’hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’hibisc de Síria H syriacus , i algunes altres tenen interès industrial, com ara H cannabinum , que proporciona el kenaf
dictam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, proveïdes de pèls glandulosos, amb fulles imparipinnades, amb flors blanques o rosades, disposades en raïms terminals, i amb fruits capsulars.
prímula
prímula de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les primulàcies, de fulles totes basals, ovals o lanceolades, de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en umbel·la, i de fruits en càpsula valvar.
Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus
tradescància
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les commelinàcies, de fulles simples alternes, ovades o lanceolades, verdes o amb coloracions blanques, groguenques o purpúries, i de flors tripètales, generalment blanques.
Són oriündes de l’Amèrica del Sud, i més d’una dotzena d’espècies són conreades en jardineria
sinandres
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales constituït per plantes herbàcies o arbustives, de fulles en general simples i alternes, de flors pentàmeres, epígines i sinantèries, i de fruits habitualment en aqueni o en càpsula.
Com a substància de reserva solen contenir inulina Comprèn les famílies de les campanulàcies, de les compostes, de les lobeliàcies i altres de menys importants
santalals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes herbàcies o llenyoses, més o menys paràsites, de fulles simples o esquamiformes, de flors sovint unisexuals, haploclamídies i de gineceu ínfer, i de fruits diversos.
Les famílies més importants que comprèn són la de les lorantàcies i la de les santalàcies
rosals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles simples o compostes, sovint amb estípules, de flors generalment radiades, hermafrodites, pentàmeres i diclamídies, i de fruits de diferents tipus.
Les principals famílies que inclou són les següents brunelliàcies, crassulàcies, pitosporàcies, rosàcies i saxifragàcies
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
botó d’or
Botó d’or (Ranunculus auricomus)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ranunculus (família de les ranunculàcies); són plantes herbàcies perennes, de 20 a 100 cm d’alçada, amb fulles retallades i flors grogues, amb anteres grogues.
Les varietats de flor plena són conreades sovint en jardineria
glauci
Botànica
Gènere de plantes herbàcies glauques, de la família de les papaveràcies, amb làtex d’un color ataronjat, de fulles més o menys lobulades, de flors grogues o ataronjades i de càpsules linears.