Resultats de la cerca

Construït pel Club Joventut de Badalona per substituir l’antic Pavelló de la Plana, fou inaugurat el 30 de setembre de 1972 Amb capacitat per a 5000 persones, totes assegudes, l’equip verd-i-negre hi jugà fins el 1991, en què es traslladà al Pavelló Olímpic de Badalona El 1992 acollí la competició de boxa dels Jocs Olímpics de Barcelona L’Ajuntament de Badalona n’adquirí la propietat l’any 1996 i canvià el seu nom pel de Pavelló dels Països Catalans Com a installació municipal és utilitzada per diferents entitats de la ciutat

Inaugurat l’any 1990, fou batejat amb el nom de l’atleta local Constantí Miranda, primer atleta de l’Estat finalista en uns Jocs Olímpics Londres 1948, en 10000 m i 3000 m obstacles Ha acollit campionats diversos, com el d’Espanya promeses 1991, el de Catalunya júnior 1990 i el dels 10 km en ruta 1995 L’any 2009 fou dotat d’una pista sintètica de vuit carrers, amb un camp interior de gespa natural on sol entrenar el primer equip de rugbi de la Unió Esportiva Santboiana

És situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sobre l’estany Baix de Saboredo, a 2310 m d’altitud Fou inaugurat l’any 1969 i és propietat del Conselh Generau d’Aran Està guardat i té capacitat per a vint-i-una persones És punt de pas de la travessa Carros de Foc i del sender circular de la Val d’Aran GR-211, i serveix de base per a les ascensions al Gran Tuc de Colomèrs, el pic de Saboredo i el tuc de Ratèra

Entrà a la directiva del CD Manresa la temporada 1966-67, i la següent en fou el secretari general i l’equip aconseguí per primera vegada l’ascens a la primera divisió 1968 Impulsà la construcció del Vell Congost, inaugurat el 1968 La temporada 1970-71 presidí el club, i després seguí a la junta directiva El 1979, un cop desvinculat del CD Manresa, participà en la creació del Manresa Esportiu Bàsquet, que posteriorment es convertí en el Bàsquet Manresa SAE, del qual formà part del consell directiu

Situat al parc natural del Cadí-Moixeró, al sud-est del coll de Pendís, al vessant sud de la serra de Moixeró, a 1565 m d’altitud L’actual edifici fou inaugurat l’any 1961 al costat de l’antic hostal de la Font del Faig, el qual havia habilitat com a refugi la delegació catalana de la llavors Federació Espanyola de Muntanyisme l’any 1951 Té una capacitat de quaranta-quatre places, i és punt de pas del GR-107 Camí dels Bons Homes i base d’ascensió a les Penyes Altes de Moixeró

Des del 1966 fou soci dels grups de muntanya del CEDADE i de l’AGRUECC El 1973 ingressà al Centre Excursionista de Catalunya i al CADE, grup del qual fou monitor Morí durant una escalada al serrat del Moro, a Montserrat El 1975 rebé la insígnia del GAME Al monestir de Santa Cecília de Montserrat, la FEEC hi condicionà un edifici com a refugi, que fou inaugurat el 1978 amb el seu nom Es publicà després de la seva mort el llibre Les muntanyes que vaig estimar records d’un muntanyenc caigut 1976

Disposa de més de 16 000 m 2 d’espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2 200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d’exposicions Situat al NW de la ciutat, el palau fou dissenyat per l’estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d’un espai de reunions amb l’entorn urbanístic de l’exterior i, especialment, amb la llum natural Basat en el motiu mariner d’un peix, té la forma d’una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d’arc

Se serveix d’una impressió radiològica, amb lluminositat i velocitat elevades, dels òrgans de fonació en moviment oral, sobre una pellícula Les imatges així obtingudes i projectades sobre una pantalla admeten una anàlisi molt acurada sobre l’estudi específic d’unes fraccions de temps reduïdes i l’observació directa de la llengua, l’úvula, les dents, etc

La titularitat i la gestió corresponen a l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música, que depèn del Ministeri d’Educació i Cultura Disposa de dues sales d’audició, una de simfònica, amb capacitat per a 2 293 espectadors i un temps de reverberació de 2,1 s, i una de cambra, amb una capacitat de 692 localitats i un temps de reverberació d’1,5 s Ambdues sales disposen d’orgue, el de la sala simfònica és obra de Gerhard Grenzing, i el de la sala de cambra, de Gabriel Blancafort És la seu de l’Orquestra i el Cor Nacionals d’Espanya i de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya Bibliografia…

Té una cabuda de 404 places i un espai per a 60 músics ampliable a 110 El Patronat Municipal de l’Auditori Pau Casals s’ocupa de la seva gestió i organitza temporades estables de concerts i el Festival Internacional de Música Pau Casals, de periodicitat anual