Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb el conte Rashōmon 1915, el qual seguiren, entre d’altres, Hōkyōnin no shi ‘La mort d’una cristiana’, 1918, que tracta de les comunitats cristianes del s XVI al Japó, Aru ahō no isshō ‘La vida d’un beneit’, 1923 i, el més popular dels seus contes, la faula satírica Kappa 1927, que traspua, però, una visió amarga i pessimista de la crisi cultural japonesa al començament del s XX Se suïcidà

La seva filmografia és molt abundosa, sobretot des del 1964, que fundà una productora pròpia Dels seus films cal recordar Chi wa kawaiteru ‘La sang seca’, 1960,  Rokudenashi ‘Bo per a no res’, 1960  Amai yoru no hate ‘La fi de la dolça nit’, 1961,  Arashi o yobu juhachi-nin ‘Divuit vàndals’, 1963  Mizu de Kakareta monogatari ‘Història escrita sobre l’aigua’, 1965,  Honô to onna ‘La flama i la dona’, 1967, Jôen ‘L'afer’, 1967,  Saraba natsu no hikari ‘Adeu, lluna de l’estiu’, 1968, Eros + gyakusatsu ‘Eros + matança’, 1969, Kaingerei ‘Cop d’estat’, 1973, Ningen no yakusoku ‘La promesa’, 1986,…

Tingué una etapa expressionista 1778-90 Des del 1796 fou influït per la pintura clàssica xinesa i japonesa i l’europea Es dedicà a la producció en sèrie d’estampes de felicitacions i illustracions per a llibres les més importants són Hokusai Mangwa Trenta-sis vistes del mont Fuji 1834 Influí sobre la pintura francesa del s XIX

Estudià sota el mestratge de Tayoharu i dins l’escola Kano Tenia un gran coneixement de la pintura paisatgística, amb una tècnica i una perspectiva europees Vers el 1788 aconseguí un gran èxit, i arribà a eclipsar el seu mestre, Utamaro Sharaku

Estudià a l’Escola de Música Toho de Tòquio, on es formà inicialment com a pianista Un accident l’obligà a reorientar la seva formació i s’encaminà cap a la direcció orquestral El 1959 prosseguí els seus estudis a Europa, inicialment a Berlín al costat de H von Karajan i S Kusevickij Entre el 1961 i el 1965 fou assistent de L Bernstein a l’Orquestra Simfònica de Nova York i del 1964 al 1968 dirigí a Ravenna, abans de passar a les orquestres de Toronto 1965-69, San Francisco 1970-76 i la Simfònica de Boston, de la qual fou director des del 1973 fins al 2002 Posteriorment fou el director…

El pilot català Àlex Crivillé Honda guanya el Gran Premi d’Espanya de 500 cc al Circuit de Catalunya per davant dels seus companys d’equip, el japonès Tadayuki Okada i el català Sete Gibernau És la quarta victòria consecutiva de Crivillé, que d’aquesta manera consolida el seu lideratge en la classificació del campionat del món Un altre català, Emili Alzamora Honda, es manté també com a líder del mundial de 125 cc després de classificar-se en segona posició

El petrolier japonès MV Wakashio es trenca en dos a les aigües de les illes Maurici El vaixell, que transportava 4000 tones de cru, va embarrancar el 25 de juliol en un escull corallí, i al cap de poc temps van aparèixer esquerdes a la coberta Les autoritats asseguren que s’ha pogut evitar el vessament de la major part del cru Les illes Maurici depenen en gran part dels esculls de corall que atreuen una gran quantitat de turistes

Fundada el 1948, té el dipòsit de les publicacions japoneses També conserva les publicacions del govern dels EUA i és el centre japonès d’intercanvi i informació de llibres Té una organització similar a la Library of Congress de Washington, és dividida en set departaments i 30 altres biblioteques disperses per les branques executives i judicials del govern, les quals totalitzen 3 600 000 volums Publica diversos periòdics bibliogràfics, jurídics, econòmics i estadístics, com ara Bibliografia Nacional Japonesa i Índex de Periòdics Japonesos

Defensa lateral esquerre, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1972-80 procedent del Granada CF Amb el Barça disputà 335 partits i guanyà la Lliga 1974, la Copa 1978 i la Recopa d’Europa 1979 Es retirà aquella darrera temporada després d’haver jugat 247 partits a primera divisió Fou internacional en sis ocasions amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí el CE Sabadell i formà part del cos tècnic del Yokohama Marinos japonès Posteriorment tornà al FC Barcelona per entrenar els equips de les categories inferiors

Porter conegut amb el nom de Paco Arjona , debutà com a professional amb l’Epic Casino de Terrassa el 1997 Posteriorment jugà al Futbol Sala Martorell 2001-02, al Futbol Club Barcelona 2002-07, al Sícoris de Lleida 2007-08, a l’Agrupació Esportiva Centelles i es retirà a l’equip japonès Bardral Urayasu Fou subcampió de Lliga amb el Miró Martorell 2002 i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor al Barça 2006 El 2010 tornà al FC Barcelona com a delegat