Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
raïm de moro
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
pota de gat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, dioica, de 5 a 25 cm d’alt, atofada, de fulles amb el revers blanc i densament tomentós, les basals espatulades i les caulinars lanceolades o linears, i de capítols blancs o rosats, aplegats en petits corimbes.
Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge
pollancre d’Elx
Pollancre d’Elx al desert d’Ejina, a la Mongòlia Interior
james j8246 (CC BY 2.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de fins a 12 m d’alçària, de fulles coriàcies, glabres, glauques, enteres o incises, les joves lanceolades i les velles dentades, ròmbiques o reniformes; de flors unisexuals, les femenines llargament pedicel·lades en aments laxos, i de fruits capsulars.
Propi de zones àrides d’Africa i Asia, a Europa només és naturalitzat al Camp d’Elx, sobre sòls salins i humits
vara d’or
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors oblongues, dentades i curtament peciolades, i fulles superiors lanceolades, enteres i sèssils, de capítols grocs, petits i nombrosos, reunits en tirsos fullosos, i de fruits en aqueni, pelosos.
Es fa en boscs, matolls, prats i roquissars, a les terres no gaire àrides d’Europa Té virtuts diürètiques i astringents
arboç
Arboç
jxandreani (cc-by-3.0)
Botànica
Petit arbre o arbust, de la família de les ericàcies, de fulles força grans, lluents, lanceolades, finament dentades, tot l’any verdes; les flors són blanques, tardorals, disposades en ramells al capdamunt de les branques, i el fruit, la cirera d’arboç, també tardoral, és comestible.
Viu en alzinars poc densos
xicoira
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 40 a 150 cm d’alçada, d’arrel gruixuda, de fulles basals runcinades o sinuades i de fulles caulinars lanceolades o bracteïformes, de capítols liguliflors blaus, terminals o axil·lars, i de fruits en aqueni, amb un vil·là d’esquames.
Creix en vores de camins, terrenys incultes, etc, en una gran part d’Europa, però també és conreada Amb virtuts tòniques, aperitives i estomacals, les arrels, trossejades, torrades, moltes i tamisades, són emprades com a succedani del cafè són riques en inulina, els productes de descomposició de la qual produeixen l’aroma Les fulles són emprades en amanides
nespler
Nespler
Leonora (Ellie) Enking (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, a vegades espinós, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, més o menys pubescents, i enteres o serrulades, de flors blanques i solitàries, i de fruits, les nesples, bruns, piriformes o arrodonits, i comestibles un cop madurs.
És originari de l’Europa sud-oriental, però es troba conreat i subespontani a l’Europa central i occidental
porrassa
Porrassa
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies vivaces, de la família de les liliàcies, d’arrel fibrosa o formada per un fascicle de tubercles; de fulles totes basals, lanceolades, linears o fistuloses; de flors blanques o rosades, amb sis tèpals, disposades en raïm o en panícula; i de fruits en càpsula.
vimetera
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les salicàcies, de 8 a 15 m d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un verd fluix al revers, i d’aments cilíndrics.
Creix, espontàniament o plantat, en riberes, vores de séquies i llocs humits, en una gran part d’Europa En conreu, presenta un tronc rabassut, del qual arrenquen els vímets, que són tallats periòdicament
campaneta de fulla rodona
Campaneta de fulla rodona
Jutta234 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les campanulàcies, de rizoma prim, tiges de 10 a 50 cm d’alçada, fulles dimorfes, les de la roseta, ovades, cordiformes, dentades, peciolades, i les caulinars, lanceolades i linears, flors blaves disposades en raïm o en panícula i fruits capsulars pènduls.
Creix en pastures de muntanya, i és freqüent a tota l’Europa mitjana