Resultats de la cerca

Assidu collaborador als jocs florals de Lleida, hi guanyà premis amb estudis sobre la llengua, la crítica, la Renaixença i el Noucentisme catalans Publicà l’assaig Epistemologia balmesiana 1911, Filosofia crítica 1914 i l’obra de síntesi Lleida en la renaixença literària de Catalunya 1935

Pot referir-se al comerç, a la propietat literària i artística, a la industrial, a la navegació, etc És semblant al tractat, però no és tan important i definitiu com aquest i sovint és precisament el mitjà utilitzat per a modificar-ne les clàusules

Els seus treballs es basen, sobretot, en l’estudi de l’occità Histoire de la littérature occitane 1953, Òbra poëtica occitana 1984, etc Cal destacar, també, el seu estudi sobre l’ètica de la civilització literària dels trobadors Le Joy d’Amor des Troubadoours 1965

Bé que hi predominen els treballs de divulgació, també n'edita d’investigació Inclou estudis tant dels historiadors més importants Abadal, Soldevila, Vicens i Vives, Batllori, Tarradell, Fontana, Duran i Sampere com d’erudits locals, especialistes en història literària i les joves promocions d’investigadors

Repartí la seva tasca entre la docència universitària, la crítica i història literària i la poesia Aquesta, de tipus expressionista, cristallitzà en obres com ara Präludien 1904 i sobretot Der Aufbruch ‘La partença’, 1914 Fou traductor de Balzac, Hde Régnier, ChPéguy, FJammes i altres

Vinculat a la generació literària valenciana dels anys trenta i hereu del modernisme, recollí la seva obra lírica en el volum El crit de la lluerna 1955, que demostra el compromís de renovació estètica i temàtica amb el procés de renovació del poble valencià

Sembla que formà part de la cancelleria imperial La seva obra, que revela una cultura literària i filosòfica excellent, comprèn, entre altres, les Institutiones , en setze llibres, els tractats De appellationibus, De publicis iudiciis i De delatoribus i unes notae als llibres De adulteriis de Papinià

La seva poesia, clàssica i intimista, aparegué en quatre llibres de poemes Las barcas 1907, El libro de los elogios 1908, El cascabel del halcón 1909 i La urna 1911 Fundà la revista Nosotros Abandonada l’activitat literària, hom li publicà Páginas no publicadas en libro 1950

Figura cabdal de les lletres eslovenes al s XIX, la seva obra més coneguda és la novella Martin Krpan 1858, primer model de la prosa literària eslovena Excellí també com a poeta i crític literari, i tingué un paper decisiu en la fixació de l’eslovè literari

Escriví biografies — Villiers de l’Isle-Adam 1891— i féu crítica literària — Ames modernes 1894—, però, sobretot, novelles Le pays natal 1900, La peur de vivre 1902, La maison 1913, La fille du prisonnier 1954, etc Defensà la integritat de la família, les tradicions i la religió