Resultats de la cerca

L’estratotip primer és a la vall del riu Enns en llatí Anisus a Àustria

El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al…

Fou professor de quadrivi a Salamanca i probablement també a Saragossa L’any 1492 emigrà a Portugal, on fou astrònom i cronista dels reis Joan II i Manuel Expulsats també els jueus de Portugal, emigrà a Turquia i s’establí finalment a Damasc La seva obra històrica Séfer ha-yuḥasin ‘Llibre de les genealogies’, impresa a Constantinoble el 1566 i traduïda al llatí el 1587, comprèn les biografies dels savis jueus des de l’època dels tannaïtes i és, alhora, una síntesi d’història universal des de la creació fins al segle XV És autor de diverses obres astronòmiques en hebreu i aljamia…

Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-…

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano…

Aquesta grafia fou adoptada posteriorment en llatí per a representar un so fricatiu labiodental sord f

Apareix també en documents catalans dels s XIV-XV Designà també l’imperi llatí d’Orient

És autor d’un tractat, escrit en llatí, cap al 1397, conegut per Contra Judaeos , inèdit

El dominic Pere Màrtir Anglès escriu Prontuario ortilogi-gráfico trilingüe, ortografia comparada de llatí, català i castellà