Resultats de la cerca
Es mostren 3328 resultats
Sant Nazari de Cerc (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’església de Sant Nazari de Cerc és esmentada l’any 1063 en el testament de Guitard Bernat, que deixà una vinya i dues unces d’or per signum a Sant Nazari en el mateix document deixà l’alou de Cerc “ cum ipsa ecclesia de Sancti Nazarii, de termino de Alasso usque ad Ventinax vel in Siger ” al seu fill i a la seva muller, i, després d’ells, a la canònica de Santa Maria de la Seu La publicació sacramental d’aquest testament fou jurada sobre l’altar de l’església de Sant Nazari, fundada a la vila de Cerc Pocs anys després, el 1066, el bisbe Guillem i els canonges de Santa Maria de…
Lluís Carulla i Canals
Història del dret
Industrial, mecenes, promotor cultural i advocat.
De família de farmacèutics, amb la seva muller, Maria Font, el 1937 començà la producció de concentrats d'aliments a Barcelona a partir de l’empresa Gallina Blanca inicialment Gallina d'Or i de Gallina Blanca Purina SA per a la producció de pinsos composts i de productes de farmàcia veterinària, que el 1964 donà lloc al grup Agrolimen , de capital familiar, una de les primeres empreses catalanes Durant el franquisme, foren molt destacades les seves activitats de mecenatge i de promoció de la cultura catalana, que es mantingueren posteriorment Fou un dels fundadors, entre d'altres, d' Òmnium…
Evast
Personatge del Llibre d’Evast e Blaquerna o Blanquerna de Ramon Llull.
Pare del protagonista, encarna, juntament amb la seva muller Aloma , la màxima perfecció de l’estat matrimonial
pic de Margalida
Cim
Cim (3 240 m) del massís de la Maladeta, entre el pic de les Tempestats i el pic de Russell, al punt on la cresta de les Tempestats es bifurca, tot derivant-se cap a ponent la cresta de Salenques.
El nom li fou donat el 1906 pel pirenaista gascó Le Bondidier en honor de la seva muller
Guillema
Història
Comtessa de Pallars Sobirà, de filiació desconeguda.
Fou muller del comte Artau IV El 1119 esdevingué regent de la seva neta la comtessa Guillema I
Llull

Armes dels Llull
Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniat des de mitjan segle XIII entre la classe dirigent del municipi.
El 1248 un Ramon Llull es casà amb Elisabet de Malla Un Bernat Llull mort el 1348, fill de Berenguera, fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist, canonge i vicari general de Barcelona Foren consellers en cap Guillem Llull 1306, 1320, Joan Llull 1467, Joan Llull 1489 i Joan Llull 1508 Llur fortuna era considerable rendes, cases i terres, la torre d’Horta, les vinyes de Montjuïc, etc Establerts a la Vilanova de la Mar, donaren nom al pla d’en Llull ara, el Born, i llur sepulcre era a la capella de Santa Agnès de l’església del convent de Santa…
lausengier
Literatura
En l’àmbit de l’amor cortès, nom donat a un personatge enemic de l’enamorat.
És amic, o adulador, del marit enganyat i pot denunciar-li els amors de la muller amb aquell enamorat
concunyat | concunyada
Cònjuge d’una germana o d’un germà del marit o de la muller.
Elionor de Perellós i de Manresa
Història
Filla gran de Ramon de Perellós i de la segona muller Constança de Manresa.
Amb la seva germana Constança restà sota la tutoria de la mare i de llurs cosins Ramon de Perellós i Ferrer de Marimon i de Manresa 1390 El rei els comprà la castellania de Rodés i, en canvi, els vengué el lloc de Llo en alou Quan els cosins tutors es disposaven a anar a Sardenya amb el rei, aquest nomenà tutor l’altre cosí germà Ponç de Perellós, en lloc d’ells Per vincle del testament patern, Elionor prometé a Ramon de Perellós que, en cas de morir sense fills, li lliuraria els seus dominis de Jóc, Finestret i Saorla, la meitat dels quals tenia pel vescomte de Castellbò, i el delme de…
Pere de Barcelona
Història
Fill primogènit del comte Ramon Berenguer I i de la seva primera muller Elisabet.
Havent-se enemistat amb la seva madrastra Almodis, probablement perquè aquesta el perjudicava en benefici dels seus fills propis, romangué allunyat dels comtes des del 1068, fins que el 1071 assassinà Almodis en circumstàncies que hom ignora En un moment posterior al 22 d’abril del 1073 fou condemnat pel collegi cardenalici a una dura penitència per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí sense fills a Espanya terra de sarraïns sota penitència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina